Ha mort Oriol de Bolòs

El dia 22 de març ha faltat el professor Oriol de Bolòs i Capdevila, el més important fitosociòleg en llengua catalana al llarg de la història d'eixa ciència. El soterrar es va fer ahir dissabte, dia 24 de març, al cementeri de Les Corts a Barcelona. O. de Bolòs va descriure bona part dels principals tipus de vegetació valenciana i ha estat sempre un col.laborador de tots els botànics valencians que s'han acostat a rebre el seu consell. Malauradament no el tindrem mai més per a eixes consultes, però ens resta una amplíssima obra de consulta obligada, que sempre romandrà actual. Descanse en pau, professor.

Comença l'època dels narcissos

Sembla que ja estan començant a florir els narcissos del grup N. psudonarcissus, que tant de mal de cap donen amb les claus botàniques. Enguany convé obrir els ulls i avançar en la identificació de les poblacions i límits de distribució entre N. radinganorum (les seues poblacions tradicionals es troben al centre-W de València) y els candidats a dir-se N. eugeniae (aquests semblen trobar-se cap al NW de València prop dels límits amb Conca) . També seria important veure si N. radinganorum es distribueix més al sud de la línia de la carretera València-Albacete (en eixe cas caldria cercar també l'espècie al NW d'Alacant). Tot aquest grup de narcissos ha passat desapecebut, donada la seua floració tan temprana, cap a febrer i març.

Una mica més sobre Joan

Al llarg d'aquests dies, molts dels amics i coneguts de Joan Pellicer han previst d'anar publicant semblances i xicotets homenantges en divers mitjans de comunicació. Hui de matí s'han publicat les fetes per Josep Manuel Alcañiz i Maria Josep Picó, accessibles a les següents e-adreces:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=270528&pIdSeccion=5&pNumEjemplar=3430 i http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=270536&pIdSeccion=5&pNumEjemplar=3430.

Ens ha deixat Joan Pellicer

Joan Pellicer, el més afamat dels comunicadors botànics valencians, conegut i entranyable amic d'una bona part de l'equip de SEDUM, va faltar ahir. L'homenantge cívic de condol es farà demà a la plaça del seu poble, Bellereguard, a les 17.00. Amb més de 30 anys de treball minuciòs recollint l'amplíssima riquesa etnobotànica de les 'terres de Diània' -o si voleu de la 'quarta província' com sovint s'han reivindicat les terres de les serralades bètiques del sud de València i el nord d'Alacant-, venia de llegir fa pocs mesos la seua tesi doctoral, on havia reunit una part d'eixe recull de la memòria cultural associada a les nostres plantes. Alguns components de SEDUM ja teniem plans per fer treballs amb Joan al llarg de la propera primavera, malauradament tallats per la seua pèrdua. Des d'ací volem rendir un homenatge a qui ha sigut un home bo i savi, un lluitador per la cultura i la integritat de la nostra terra, i un abanderat insubstituïble de la defensa de la flora valenciana. Estimat Joan, procurarem que el nostre treball siga per sempre una demostració de la molta admiració que t'hem tingut; els amics, la terra i la natura valencianes no t'oblidaran fàcilment.

Floreix Silene pseudoatocion

Una de les nostres espècies més cridaneres, Silene pseudoatocion, aprofita estos dies per iniciar la seua floració, més avançada quant més al sud; sembla que enguany ha començat a florir més de 2 mesos abans del temps que ho fa habitualment. Ahi teniu una foto, presa fa pocs dies a la rocalla de la Fundació Enrique Montoliu al jardí de l'Albarda (Pedreguer). El material de l'Albarda prové d''una població al medi natural, d'una font propera a Gandia, però no pot assegurar-se que siga autòctona en el seu orige, ja que l'ecologia d'aquesta planta endèmica de la Mediterrània Occidental sembla estar lligada més aviat a les dunes litorals, hàbitat que atrau un bon nombre de representants de diferents seccions del gènere, tant d'anuals (p.ex., S. ramosissima, S. cambessedessii, etc.) com de perennes (p.ex. part de les poblacions de S. tomentosa o Còrsega). Per ara la majoria de referències valencianes d'aquesta espècie podrien correspondre a plantes escapades de cultiu, assentades en alguns casos al medi natural.

Un nou llibre de Josep Manuel Almerich

Josep Manuel Almerich i Agustí, infatigable excursionista i narrador del medi rural i natural valencià, publica el seu llibre 'Pobles abandonats: els paisatges de l'oblit', editat pel Consell Valencià de Cultura. La presentació tindrà lloc el 31 de gener a les 12 hores del matí, a la seu del CVC (carrer Museu, 3, de la ciutat de València). L'enhorabona a Josep Manuel, i a la resta... aaaa llegir

Temes estrella

Com que la natura no són només temes terrenals (també ho són els estels, no?), ahi van un parell d'anuncis interessants d'escala planetària:

-El 31 de gener, a les 19.30, en l'Aula Magna de la Universitat de València, el professor d'Astronomia Dr. Juan Fabregat Llueca imparteix la conferència "Los planetas del Sistema Solar, ¿Qué son y cuántos son?", organitzada per la RSEAPV (Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia). Teniu més informació a la pàgina web de l'Econòmica, en http://www.uv.es/rseapv/web. Us recorde que cal canviar el xip sobre allò dels 9 planetes del Sistema Solar, potser ens costarà una mica més que acostumar-se a comptar amb euros.



-Un bon amic i conegut, Joan Manuel Bullón i Lahuerta -conegut entre els botànics llevantins pel seu treball com agent mediambiental al NW de València, però prou més afamat arran dels seus anys com a president de l'Asociación Valenciana d'Astronomia- ve de publicar el seu llibre 'Crónica de los Eclipses' (ISBN 84-690-2368-3), editat per l'Ajuntament d'Aras de los Olmos, on es detalla entre d'altres el desnrotllament de l'eclipsi del 2 d'octubre de 2005 -al que correspon la fotografia que il.lustra aquesta notícia, i que vaig fer utilitzant varios jocs de polaritzadors superposats-. El text ens acosta en un llenguatge senzill al coneixement d'eixe fenòmen i d'altres dels estels, però també permet descobrir el treball i l'interés dels nombrosos afeccionats a l'observació de l'univers. Enhorabona, Joanma ¡¡

Una mica sobre Crassula alata

La recent publicació de la troballa de Crassula alata (Viv.) Berger subsp. alata -v. Flora Montiberica 33: 41-44 (2006)- aconsella revisar tot allò que havien dit fins ara Crassula tillaea a terres valencianes, i que certament quadrava poc amb l'ecologia d'aquell taxon -més aviat propi de terrenys silícics i sovint més plujosos. Recollint les imaginades C. tillaea que xafigue des de fa prou d'anys al poc d'eixir al carrer a l'hivern i començaments de la primavera, i que no m'acabaven d'encaixar amb la descripció de les formes típiques -sovint les flors eren tetràmeres- veig que coincideixen prou més amb la descripció aportada per a C. alata. No cal dir que creixen sobre terrenys calcaris.

Cal imaginar, això sí, que aquesta nova entrada per a la llista de flora valenciana siga una de tantes al.lòctones, com probablement ho són també la resta de representants del mateix gènere a terra nostra. Heus ací un parell de fotos de les plantes que tinc a mà prop de casa, donen per a fer un fum de centúries.

Benvinguts al blog de la Societat per a l'Estudi i Divulgació dels Usos sostenibles en el Medi natural, SEDUM. Aviat tindrem també una adreça web on podreu trobar molta més informació. Aquest blog inclourà comentaris sobre natura, senders, educació ambiental, sostenibilitat i d'altres, sovint al voltant de la flora mediterrània i la seua conservació. Fins aviat.