Ha faltat la Dra. Creu Casas

Malauradament 2007 no dóna descans pel que fa a les notícies dolentes. Després de la pèrdua de Joan Pellicer i l'Oriol de Bolòs, acabem d'assabentar-nos de la mort de la Dra. Creu Casas i Siscart, creadora de la consolidada escola de briòlegs a les terres de parla catalana, i per extensió la més afamada briòloga de tota la Mediterrània Occidental. Tot i la seua edad, la Dra. Casas continuà treballant fins fa poc als seus projectes, d'on destaquem especialment l'edició entre 2001 i 2004 dels 2 volums de la 'Flora dels Briòfits dels Països Catalans', publicada per l'Institució Catalana d'Història Natural (de la que la Dra Casas va ser presidenta entre 1980 i 1982). Cal sumar-se al reconeixement per l'enorme treball desenvolupat per Creu Casas al llarg d'aquests anys, que ens ha permés tindre un coneixement acurat de les nostres molses i hepàtiques, les seues caracterìostiques, distribució i estat de conservació.

Nou llibre editat per Lluis Serra

El Dr Lluis Serra, president de SEDUM, ve d'editar el llibre 'El Tejo en el Mediteráneo Occidental', amb finançament de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), i adscrit als resultats de difusió del projecte LIFE 'Gestió i valorització de 3 hàbitats d'alta muntanya' (LIFE-Muntanya), recentment finalitzat. El llibre recull les ponències presentades a les Jornades Internacionals sobre el Teix i les Teixeres al Mediterrani Occieental, celebrades al CEMACAM-Font Roja d'Alcoi en juny de 2006, organitzades per la Conselleria de Territori i Habitatge i l'Obra Social de la CAM, i amb la col. laboració del Ministeri espanyol de Medi Ambient.

'El Tejo en el Mediteráneo Occidental' inclou fins a 22 articles corresponents a sengles ponències orals presentades a les jornades, fetes per vora 60 autors d'un ampla representació d'interessos -investigadors, conservacionistes, gestors del medi natural-, i abastint presentacions sobre l'estat de l'espècie i projectes per a la seua conservació a totes les comunitats autònomes espanyoles on l'espècie està present (només hi manca a Múrcia, Canàries i els territoris autònoms de Ceuta i Melilla), així com a Portugal, Còrsega, Sardenya i el NW d'Àfrica. Les jornades van reunir als principals experts i afeccionats a la conservació del teix, dedicant un particular tribut a la figura d'Eduardo Olano i als autors del 'Libro del Tejo' editat per ARBA l'any 2000 -Emilio Blanco, Simón Cortés i Fernando Vasco-, tot un mil.liari en la conservació del teix a l'Estat espanyol.

Les jornades van permetre establir conclusions que ara s'editen com a capítol final del llibre, al temps que van assentar el manifest per a la conservació de la mítica teixera del Sueve (Astúries) i va promoure l'establiment de l'associació 'Amigos del Tejo', dirigida per Xavier García.

Oberta la inscripció per extraure Carpobrotus a Punta de la Móra

DEPANA, al sí del projecte de gestió de Punta de la Móra (Tarragona), convoca als qui vullguen participar-hi a una jornada d'erradicació de Carpobrotus edulis (probablement també hi haurà C. acinaciformis, com sempre), d'unes 2 hores de durada, per al 22 d'abril de 2007, reunint-se cap a les 10.00 h a l'aparcament de Platja Llarga. Podeu trobar-ne més informació a la pàgina web del projecte, www.depana.org/puntadelamora. És important inscriure's de bestreta, contactant amb puntadelamora@depana.org o telefonant al 977227176.

Exposició d'orquídies al Jardí Botànic de València

L'associació Orquidiòfils Valencians (OVAL) anúncia la 4ª exposició d'orquídies, que seguint la tradició d'anys anteriors es farà al Jardí Botànic de la Universitat de València. Les dates previstes són el 5 i 6 de maig. Com en ocasions anteriors, a banda de veure una excel.lent diversitat d'espècies, els afeccionats a les orquídies, i particularment a les tropicals, probablement tinguen l'ocasió d'adquirir-hi noves plantes, i si ho desitgen també d'associar-se a OVAL.

Ramonda myconi al Montsià

Ferran Royo ens fa arribar la notícia de la descoberta de Ramonda myconi (L.) Reichenb. (=R. pyrenaica Pers.) al Montsià, ja prop de la fita de terres valencianes. La troballa i el reconeixement de camp han estat fets pel mateix Ferran i per Josep Maria Forcadell, arran de la informació donada per un vell pastor local; baixa molt d'altitud (inclús per davall de 400 m) convivint aleshores amb espècies termòfiles com ara Chamaerops humilis. Heus acía al costat una foto de las Ramonda montsiàniques que ens passa Ferran.
El génere Ramonda (Gesneriaceae) es considera tot un relicte de la flora terciària, representat per l'espècie pirenenca i els seus vicariants balcànics i grecs R. serbica i R. nathaliae. La família està a més representada a l'Europa oriental per altres dos gèneres, Haberlea (als Càrpats) i Jankea (a Grècia). Hom calcula que l'espècie R. myconi es va generar fa 25-50 milions d'anys.
Sembla que hi ha indicis de la possible presència de R. myconi als Ports de Tortosa i Besseit cap a la banda de Terol (C. Fabregat, com. pers.), doncs és probable que estiga en més d'un lloc al llarg del massís, per Tarragona i Castelló.
Sobre el nom 'myconi' recordeu que es va dedicar a Francesc Micó, farmacèutic de Vic (Barcelona) que ja va descriure la planta al segle XVI.

Ha mort Oriol de Bolòs

El dia 22 de març ha faltat el professor Oriol de Bolòs i Capdevila, el més important fitosociòleg en llengua catalana al llarg de la història d'eixa ciència. El soterrar es va fer ahir dissabte, dia 24 de març, al cementeri de Les Corts a Barcelona. O. de Bolòs va descriure bona part dels principals tipus de vegetació valenciana i ha estat sempre un col.laborador de tots els botànics valencians que s'han acostat a rebre el seu consell. Malauradament no el tindrem mai més per a eixes consultes, però ens resta una amplíssima obra de consulta obligada, que sempre romandrà actual. Descanse en pau, professor.

Comença l'època dels narcissos

Sembla que ja estan començant a florir els narcissos del grup N. psudonarcissus, que tant de mal de cap donen amb les claus botàniques. Enguany convé obrir els ulls i avançar en la identificació de les poblacions i límits de distribució entre N. radinganorum (les seues poblacions tradicionals es troben al centre-W de València) y els candidats a dir-se N. eugeniae (aquests semblen trobar-se cap al NW de València prop dels límits amb Conca) . També seria important veure si N. radinganorum es distribueix més al sud de la línia de la carretera València-Albacete (en eixe cas caldria cercar també l'espècie al NW d'Alacant). Tot aquest grup de narcissos ha passat desapecebut, donada la seua floració tan temprana, cap a febrer i març.

Una mica més sobre Joan

Al llarg d'aquests dies, molts dels amics i coneguts de Joan Pellicer han previst d'anar publicant semblances i xicotets homenantges en divers mitjans de comunicació. Hui de matí s'han publicat les fetes per Josep Manuel Alcañiz i Maria Josep Picó, accessibles a les següents e-adreces:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=270528&pIdSeccion=5&pNumEjemplar=3430 i http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=270536&pIdSeccion=5&pNumEjemplar=3430.

Ens ha deixat Joan Pellicer

Joan Pellicer, el més afamat dels comunicadors botànics valencians, conegut i entranyable amic d'una bona part de l'equip de SEDUM, va faltar ahir. L'homenantge cívic de condol es farà demà a la plaça del seu poble, Bellereguard, a les 17.00. Amb més de 30 anys de treball minuciòs recollint l'amplíssima riquesa etnobotànica de les 'terres de Diània' -o si voleu de la 'quarta província' com sovint s'han reivindicat les terres de les serralades bètiques del sud de València i el nord d'Alacant-, venia de llegir fa pocs mesos la seua tesi doctoral, on havia reunit una part d'eixe recull de la memòria cultural associada a les nostres plantes. Alguns components de SEDUM ja teniem plans per fer treballs amb Joan al llarg de la propera primavera, malauradament tallats per la seua pèrdua. Des d'ací volem rendir un homenatge a qui ha sigut un home bo i savi, un lluitador per la cultura i la integritat de la nostra terra, i un abanderat insubstituïble de la defensa de la flora valenciana. Estimat Joan, procurarem que el nostre treball siga per sempre una demostració de la molta admiració que t'hem tingut; els amics, la terra i la natura valencianes no t'oblidaran fàcilment.

Floreix Silene pseudoatocion

Una de les nostres espècies més cridaneres, Silene pseudoatocion, aprofita estos dies per iniciar la seua floració, més avançada quant més al sud; sembla que enguany ha començat a florir més de 2 mesos abans del temps que ho fa habitualment. Ahi teniu una foto, presa fa pocs dies a la rocalla de la Fundació Enrique Montoliu al jardí de l'Albarda (Pedreguer). El material de l'Albarda prové d''una població al medi natural, d'una font propera a Gandia, però no pot assegurar-se que siga autòctona en el seu orige, ja que l'ecologia d'aquesta planta endèmica de la Mediterrània Occidental sembla estar lligada més aviat a les dunes litorals, hàbitat que atrau un bon nombre de representants de diferents seccions del gènere, tant d'anuals (p.ex., S. ramosissima, S. cambessedessii, etc.) com de perennes (p.ex. part de les poblacions de S. tomentosa o Còrsega). Per ara la majoria de referències valencianes d'aquesta espècie podrien correspondre a plantes escapades de cultiu, assentades en alguns casos al medi natural.