10 anys del CEACV

El Centre d'Educació Ambiental de la CV (Alqueria dels Frares, a la Marjal dels Moros de Sagunt) acompleix 10 anys i enceta un panell d'activitats. Podeu accedir a la información mitjançant la pàgina web del centre. El detall d'algunes de les tasques previstes cal descarregar-lo des del menú de notícies, que us dóna accés a documents com ara al d'activitats familiars per als diumenges: http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/agenda/cas/62882-Folleto_difusion_Domingos_familiares_2.pdf

Convocada una manifestació de Salvem Catarroja

El col.lectiu Salvem Catarroja convoca per al proper 16 d'octubre a les 19.00, a la Plaça de Manises de València (davant el Palau de la Generalitat) una manifestació contra el projecte Nou Mil.lenni, preventivament paralitzat per via judicial. Aquest projecte, a banda de fer desaparéixer bona part del territori d'horta seca tradicional de Catarroja i generar una nova ciutat més gran que les dues properes (Catarroja i Paiporta) incrementa greument els riscos d'inundació als cascs urbans de diversos municipis (especialment Catarroja i Albal), en urbanitzar el llit de la Rambleta del Sord, com ja vam indicar al blog. Donada la seua topografia (el lloc a a urbanitzar es queda per sota del nivell del proper i temible Barranc de Xiva), tota la zona a construir s'inundarà necessàriament cada vegada que ploga, anegant els baixos i propietats d'aquells que hi compren les cases; l'única alternativa per evitar molèsties a les més de 40.000 persones previstes per a viure-hi, es fer que l'aigua puga fluir pel seu llit natural (barranc de la Rambleta de Catarroja, que actualment travessa part del casc urbà), fent grans canonades per sota de l'actual Avinguda del Sud; però aixó comportaria la inundació d'una part del casc urbà catarrogí, que ara es salva de l'aigua perque tot el terreny que es vol urbanitzar és una esponja gegantina que xupla dotzenes de milions de litres d'aigua cada vegada que plou, travessant per baix el casc urbà de Catarroja i anant a nodrir els ullals de l'Albufera dins del mateix terme. Ádjuntem ací baix el text que ens ha fet arribar Salvem Catarroja, com a Manifest contra el Nou Mil.lenni:

--------

MANIFEST CONTRA EL NOU MIL.LENNI:

Nou Mil∙lenni és un PAI (Pla d'Acció Integrada) impulsat per IVVSA (Institut Valencià d'Habitatge, Generalitat Valenciana) i assignat per a la seua execució i construcció a Llanera (constructora en situació de fallida). Preveu la construcció de més de 13.000 habitatges (actualment a Catarroja n'hi han 8.000, dels quals 2.000 estan buits), distribuïts en edificis entre 16 i 25 pisos d'altura. El sòl ocupat per aquest projecte duplica el sòl ocupat per l'actual poble de Catarroja. En el cas de que s'ocupen els nous habitatges, la població de Catarroja es triplicaria, per tant es triplicarien els residus, i mentre el sector estiga urbanitzat però no es construïsquen i habiten els edificis, les despeses de manteniment i els serveis de la zona (com ara la llum) els hauran de pagar els habitants de Catarroja. A més, el terreny sobre el qual es pretén constuir és un terreny d'horta que fins aleshores ha gaudit d'especial protecció agrícola i ramadera i conté nombrosos elements del nostre patrimoni històric, com ara motors i alqueries.

Però no només els catarrogins patiran les conseqüències d'aquest macroprojecte urbanístic: augmentarà el risc d'inundació en els pobles del voltant: Paiporta, Massanassa, Albal, Picanya... perquè actualment la terra absorbeix l'aigua que cau per la pluja o que es pot eixir del barranc en cas de desbordament, però quan tot aquest terreny, de major altura que els pobles que l'envolten, estiga asfaltat, l'aigua esvararà sobre el ciment i caurà sobre el sòl actualment urbanitzat dels municipis citats.

ELS SOTASIGNANTS ENS OPOSEM AL PROJECTE PELS SEGÜENTS MOTIUS:
1. És un projecte inútil, ja que el poble no té necessitat de créixer: el 25% de cases a Catarroja segueixen buides.
2. La urbanització d'aquest sòl d'horta causarà un augment dels risc d'inundacions en Catarroja i els pobles veïns
3. Ens sembla irresponsable seguir avant amb un projecte amb aquestes característiques en una fase de crisi mundial i provocada en part pel sector urbanístic i a més assignat a una empresa en fallida.

4. En Catarroja falten serveis públics (escoles, serveis sanitaris), i el PAI no farà més que empitjorar una situació crítica (en el PAI no es preveu construir centres de salut ni escoles).
5. És un projecte que no respecta el seu entorn: a part les torres de 25 altures, que provocaran una gran pèrdua de valor paisagístic a tota la zona, els abocaments acabaran en l'Albufera.
6. No volem que es convertisca Catarroja en una ciutat dormitori, volem que el poble mantinga la seua identitat.
7. El PAI infringeix les Directives Europees sobre contratació pública.
8. No volem que desaparega una zona verda de la grandària d'un poble.
9. El PAI suposarà la construcció d'una depuradora entre Catarroja, Massanassa i Paiporta, i d'una bassa de decantació d'aigües residuals al costat de l'urbanització Villa Carmen, i els veïns d'aquestos municipis, i els que habiten el nou sector haurem de patir les emissions d'olors d'aquestes construccions.
10. El PAI ens deixarà sense aigua: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha emès un informe desfavorable.

PER TOTS AQUESTOS MOTIUS PENSEM QUE:
-El projecte Nou Mil∙lenni ha de ser abandonat per sempre de l’agenda política de l’Ajuntament de Catarroja. No es tornarà a plantejar un altre projecte paregut o de similars dimensions.
-S'ha de buscar una eixida viable a aquesta Horta que encara es conserva.
-S'ha d'aturar immediatament el procés de degradació de les alqueries no habitades, amb la seua consolidació, protecció i restauració si es precisara.
-No s'ha de requalificar massivament l’Horta protegida
-No s'ha de construir al Port de Catarroja una ciutat de restaurants sinó recuperar el paisatge i ecosistema de l’Albufera i conservar les cases antigues del Port.
-S'han d'invertir més diners en millorar l'estat de l'educació i els serveis socials, i menys en projectes urbanístics innecessaris.

Comencen els cursos naturalistes de la ICHN

Els Cursos Naturalistes de la Institució Catalana d'Història Natural comencen aquest cap de setmana al Montseny amb el curset 'Introducció al coneixement de les coníferes', i es prolongaràn fins la primavera de 2010. El llistat de cursos està a l'abast a l'adreça http://ichn.iec.cat/pdf/CCNN_2009-2010.pdf

II Jornada sobre el riuraus a Benissa

Riuraus Vius, el Coil.lectiu El Runar, l'Ajuntament de Benissa, i la Universitat d'Alacant, com a entitats preocupades pel manteniment dels valors culturals i etnobotànics dels riuraus -les construccions tradicionals a La Marina i altres comarques veïnes, lligades a l'assecament i processament de la pansa-, convoquen per als propers 19 (vesprada) i 20 (complet) de juny la 'II Jornada sobre el Riurau', amb el títol 'El rirurau: evolució d'un espai de vida i treball. Perpectives de futur'. La jornada tindrà lloc al Centre Cultural de Benissa, i les persones interessades poden inscriure's contactant amb el correu centrecultural@ayto-benissa.es Per als estudiants pot obtindre's un crèdit de lliure opció o certificat de l'ICE de la Universitat d'Alacant, omplint el formulari a la pàgina http://www.ua.es/va/estudios/seus i contactant amb el correu seu.benissa@ua.es ; podeu ampliar informació a http://www.ua.es/es/estudios/seus/benissa/programacion/2008-2009/riu_rau/informacion_general.html i http://www.ua.es/es/estudios/ceclec/propuestas/2009_10marzo/IIjornadassobreelriurau.pdf

V Jornada sobre el futur del món rural mediterrani, a Sinarques

Les jornades que s'organitzen a Sinarques (València) sobre el futur del món rural mediterani, sota la direcció de Ricardo Almenar i la coordinació operativa de Ramón Diago, van prenint 'solera' i aviat acompleixen la seua 5ª edició. Aquesta vegada, sota el títol 'El mundo rural mediterráneo en 2025' pretén reflexionar al voltant de la prospectiva, i la seua aplicació a la predicció d'escenaris de futur per al món rural. La jornada s'ha previst fer al Saló Polivalent de Sinarques el proper 4 de juliol de 2009, començant cap a les 9.30 del matí i acabant passades les 19 h. Ací baix us passem la sinopsi del contingut sobre el que es vol discutir, i un avanç de programa. El interessats podeu contactar amb sinarcas@gva.es

-----------

SIPNOSIS

Esta 5ª jornada sobre el Futuro del Mundo Rural está centrada en la aplicación de la prospectiva para mejor analizar, evaluar y clarificar los actuales problemas del mundo rural. La prospectiva, como disciplina, no tiene por objeto descubrir el futuro, ni adivinarlo, ni siquiera predecirlo; tan sólo pretende preverlo, examinando las posibles evoluciones desde el presente.
Entre los diferentes instrumentos utilizados por la prospectiva (extrapolación, analogía, modelización, simulación,…) se encuentra el método de los escenarios. Como en las representaciones teatrales, un escenario es un marco espacio-temporal en que se despliegan los acontecimientos de conformidad con un determinado guión.
Cada guión parte de ciertos supuestos y presenta un alto grado de coherencia interna; esto es, unos sucesos conducen a otros y estos últimos a otros acontecimientos más, como en la trama de la obra teatral. Al final y en un horizonte temporal dado (duración de la obra), el ejercicio prospectivo concluye (desenlace) en una imagen final del sistema o proceso estudiado.
El sistema que pretendemos analizar en esta 5ª jornada es el mundo rural de la Europa Mediterránea, ejemplarizado en un municipio del interior valenciano como pueda ser Sinarcas.
El horizonte temporal es el año 2025.
Se están elaborando 5 escenarios distintos y contrastados, que muestran otras tantas evoluciones del mundo rural mediterráneo (y consecuentemente de Sinarcas) dentro del sistema-marco más amplio constituido por la Unión Europea.
Dentro de la Jornada van a constituirse 5 grupos de trabajo para discutir, analizar y precisar los diferentes escenarios. Estarán dinamizados por una persona que actuará como coordinadora y otra que hará las funciones de secretaría.
Como en pasadas jornadas pretendemos que éstas, sean tan participativas como las anteriores. Os animamos a que os integréis en algunos de estos grupos de trabajo aportando vuestra visión y contrastándolas con las de los demás. Seguro que todos nos enriqueceremos con ese intercambio.

PROGRAMA DE LA JORNADA "El mundo rural mediterráneo en 2025"

Sábado, 04/07/09. SALON POLIVALENTE Sinarcas (Valencia)

9.30 h. Recepción de participantes.
10.00 h. "Prospectiva y mundo rural" por Ricardo ALMENAR.
-Coloquio
11.30 h. Pausa-Café
12.00 h. "Escenarios para el año 2025"
Reunión de 5 grupos de trabajo.
Desarrollo de los escenarios y conclusiones.
14.30 h. COMIDA
16.30 h. "Escenarios para el 2025" MESA REDONDA
Exposición de los portavoces de los 5 grupos.
18.30 h. Pausa-Café
19.00 h. Resumen y conclusiones finales.
Clausura

Aprovat el nou Catàleg Valencià de Flora Amenaçada

Silene diclinis, un dels endemismes valencians més afamats, es protegeix al nou Decret 70/2009 a la categoria 'Vulnerable' © E. Laguna, 05.2003, material de rocalles didàctiques

La notícia més esperada des de fa anys ja ens ha arrivat. Després de varios anys d'endarriment a la tramesa i aprovació d'una normativa valenciana de conservació de la flora silvestre, provocat per la forta modificació de la legislació bàsica espanyola arran de la publicació de la Llei 42/2007 (que va substituir l'antiga Llei 4/1989), el Govern Valencià va aprovar el passat divendres 22 de maig el nou Decret 70/2009, pel qual es crea i regula el Catàle Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures adicionals de conservació. Com podreu veure és una norma prou completa, llevat d'un aspecte que al llarg de la tramesa s'ha transferit a un altre nou Decret ara en tramitació, referit al control de plantes invasores -eixe altre Decret considerarà conjuntament les espècies de fauna i flora-. L'enllaç per accedir i baixar-se el text es el següent:

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2009/05/26/pdf/2009_5938.pdf

Dia Europeu dels Parcs

El proper 24 de maig es cel.lebra el Dia Europeu dels Parcs, que enguany té un significat especial, donat que s'acompleixen 100 anys de la declaració dels primers parcs nacionals a Europa -concretament a Suècia el 1909-. Al portal de la federació Europarc (http://www.europarc-es.org/intranet/EUROPARC/publicado/d_parques09.html) hi ha un recull d'activitats previstes amb les que es pot col.laborar. Al cas valencià, hi ha diverses possibilitats anunciades a http://www.cth.gva.es/Agenda/ver.aspx?idnodo=53517&idioma=C

El Parc Natural d'El Fondó ha previst diverses possibilitats que podeu trobar a la següent pàgina:
http://www.comunitatvalenciana.com/agenda4.htm?idagenda=31600&idmuni=65&busca=&prov=&loc=&idtipo=&fechaini=2009-05-17&fechafin=2009-05-24&semana=1&origen=
A la vegada, el Parc Natural del Penyal d'Irfach ofereix la possibilitat indicada a les següents pàgines:
http://www.cma.gva.es/Agenda/ver.aspx?&idnodo=56196&idioma=C
http://proyectoifac.obolog.com/puertas-abiertas-ifach-24-mayo-2009-dia-europeo-parques-237373

Es paralitza el PAI Nou Mil.lenni.

El barranc de la Rambleta del Sord, Sord o Horts, travessant pel mig de la zona que es vol urbanitzar al Nou Mil.lenni, abans d'avessar les seues aigües cap al paratge i barri de La Rambleta a Catarroja. © E. Laguna, 12.10.2007

Com es ve d'anunciar a la pàgina web de 'Salvem Catarroja', www.salvemcatarroja.org, l'autoritat judicial ha dictat la suspensió cautelar del PAI Nou Mil.lenni, que persegueix la transformació de 170 hectàries d'horta, ubicades al llit i zona de recepció i émbassament d'aigües de la Rambleta del Sord o Barranc de la Rambleta de Catarroja (veure notícia recent al blog). Continueu invitats a visitar l'esmentada pàgina web, i a adherir-se al manifest hi penjat; a més de aquells qui estiguen compromesos a la defensa del territori, resten invitats/des especialment els/les qui no vullguen veure inundades les seues cases, com ara els veïnat i propietaris de comerços i baixos dels barris del sud de Catarroja i del nord d'Albal, on anirien a parar els milions de litres que ara es xupla la terra a les planes de l'Hort del Mestre i que circulant per sota de Catarroja alimenten els ullals albuferencs del terme.

Imatge del llit de la Rambleta aigües avall del pas del Camí Real entre Catarroja i Albal, on diverses obres van deixar-lo a poc més de la meitat de la seua amplada prèvia. © E. Laguna, 08.02.2009

Ens ha deixat el Dr. Abelardo Rigual

El passat divendres va faltar el Dr. Abelardo Rigual Magallón, qui entre els anys 50 i 70 del passat segle va glossar la el paisatge vegetal de la província d'Alacant, legant-nos un dels documents botànics més trascendents per al coneixement botànic de les terres valencianes, el seu estudi 'Flora y Vegetación de la provincia de Alicante'. El Dr. Rigual, que depassava ja els 90 anys d'edat, era un dels últims deixebles vius de la primera generació de botànics formats pel Dr. Salvador Rivas Goday, gran 'pare' de la escola fitosociològica amb seu en Madrid, d'on isqueren entre d'altres el Dr. José Mansanet Mansanet o el Dr. José Borja Carbonell. Tot i retiat fa ja més de dues dècades, el Dr. Rigual va continuar fent treballs botànics des de la rebotiga de la seua farmàcia, al centre de la capital alacantina, on de bon gust rebia la visita de tot interessat a l'estudi de les plantes del migjorn valencià. Fa uns anys el seu herbari, un element d'extraordinari valor científic per la seua abundància de testimonis de plantes singulars, va ser transferit a la Universitat d'Alacant, incorporant-se a l'herbari general ABH. Els qui anys enrere coneguerem al Dr. Rigual tirarem de menys els seus consells i la seua voluntariosa ajuda, i farem record de les seues passes cada vegada que xafem terra per l'Aitana, la Font Roja, el penyal d'Ifac....; als qui no l'arribaren a conéixer, els aconsellem sempre la lectura del seu treball abansdit, aixi com altres molts publicats al seu moment en diferens revistes científiques, particularment als 'Anales del Jardín Botánico de Madrid', on va editar molts dels seus treballs sota la direcció del Dr. Rivas Goday. Des d'ací, a més d'enviar el condol del blog a la família del Dr. Abelardo Rigual, ens sumem a qualsevol iniciativa que vullga encetar-se per honrar el seu treball des de la comunitat científica, mitjançant futurs events o publicacions.

Ja està accessible el diccionari 'on line' de noms catalans de les plantes

El TERMCAT (Centre de Terminologia de Catalunya), ha posat definitivament a punt el diccionari en línia de noms catalans de les plantes, un notable treball de l'equip coordinat pel Dr. Joan Vallés des de la Universitat de Barcelona, qui va començar aquesta tasca de recull de fitònims fa ja més de 2o anys, amb la col.laboració d'un ample grup d'experts de totes les terres de parla llemosina. A la pàgina d'accés (veure baix l'adreça) hi podeu trobar amples referencies sintètiques del treball realitzat, amb més de 25.000 noms recollits. El menú d'accés permet fer consultes tant pel nom científic com pel fitònim popular o tècnic. Enhorabona per la feina ben feta¡¡¡

La pàgina d'accés n'és http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html