Nou llibre editat per Lluis Serra

El Dr Lluis Serra, president de SEDUM, ve d'editar el llibre 'El Tejo en el Mediteráneo Occidental', amb finançament de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), i adscrit als resultats de difusió del projecte LIFE 'Gestió i valorització de 3 hàbitats d'alta muntanya' (LIFE-Muntanya), recentment finalitzat. El llibre recull les ponències presentades a les Jornades Internacionals sobre el Teix i les Teixeres al Mediterrani Occieental, celebrades al CEMACAM-Font Roja d'Alcoi en juny de 2006, organitzades per la Conselleria de Territori i Habitatge i l'Obra Social de la CAM, i amb la col. laboració del Ministeri espanyol de Medi Ambient.

'El Tejo en el Mediteráneo Occidental' inclou fins a 22 articles corresponents a sengles ponències orals presentades a les jornades, fetes per vora 60 autors d'un ampla representació d'interessos -investigadors, conservacionistes, gestors del medi natural-, i abastint presentacions sobre l'estat de l'espècie i projectes per a la seua conservació a totes les comunitats autònomes espanyoles on l'espècie està present (només hi manca a Múrcia, Canàries i els territoris autònoms de Ceuta i Melilla), així com a Portugal, Còrsega, Sardenya i el NW d'Àfrica. Les jornades van reunir als principals experts i afeccionats a la conservació del teix, dedicant un particular tribut a la figura d'Eduardo Olano i als autors del 'Libro del Tejo' editat per ARBA l'any 2000 -Emilio Blanco, Simón Cortés i Fernando Vasco-, tot un mil.liari en la conservació del teix a l'Estat espanyol.

Les jornades van permetre establir conclusions que ara s'editen com a capítol final del llibre, al temps que van assentar el manifest per a la conservació de la mítica teixera del Sueve (Astúries) i va promoure l'establiment de l'associació 'Amigos del Tejo', dirigida per Xavier García.

Oberta la inscripció per extraure Carpobrotus a Punta de la Móra

DEPANA, al sí del projecte de gestió de Punta de la Móra (Tarragona), convoca als qui vullguen participar-hi a una jornada d'erradicació de Carpobrotus edulis (probablement també hi haurà C. acinaciformis, com sempre), d'unes 2 hores de durada, per al 22 d'abril de 2007, reunint-se cap a les 10.00 h a l'aparcament de Platja Llarga. Podeu trobar-ne més informació a la pàgina web del projecte, www.depana.org/puntadelamora. És important inscriure's de bestreta, contactant amb puntadelamora@depana.org o telefonant al 977227176.

Exposició d'orquídies al Jardí Botànic de València

L'associació Orquidiòfils Valencians (OVAL) anúncia la 4ª exposició d'orquídies, que seguint la tradició d'anys anteriors es farà al Jardí Botànic de la Universitat de València. Les dates previstes són el 5 i 6 de maig. Com en ocasions anteriors, a banda de veure una excel.lent diversitat d'espècies, els afeccionats a les orquídies, i particularment a les tropicals, probablement tinguen l'ocasió d'adquirir-hi noves plantes, i si ho desitgen també d'associar-se a OVAL.

Ramonda myconi al Montsià

Ferran Royo ens fa arribar la notícia de la descoberta de Ramonda myconi (L.) Reichenb. (=R. pyrenaica Pers.) al Montsià, ja prop de la fita de terres valencianes. La troballa i el reconeixement de camp han estat fets pel mateix Ferran i per Josep Maria Forcadell, arran de la informació donada per un vell pastor local; baixa molt d'altitud (inclús per davall de 400 m) convivint aleshores amb espècies termòfiles com ara Chamaerops humilis. Heus acía al costat una foto de las Ramonda montsiàniques que ens passa Ferran.
El génere Ramonda (Gesneriaceae) es considera tot un relicte de la flora terciària, representat per l'espècie pirenenca i els seus vicariants balcànics i grecs R. serbica i R. nathaliae. La família està a més representada a l'Europa oriental per altres dos gèneres, Haberlea (als Càrpats) i Jankea (a Grècia). Hom calcula que l'espècie R. myconi es va generar fa 25-50 milions d'anys.
Sembla que hi ha indicis de la possible presència de R. myconi als Ports de Tortosa i Besseit cap a la banda de Terol (C. Fabregat, com. pers.), doncs és probable que estiga en més d'un lloc al llarg del massís, per Tarragona i Castelló.
Sobre el nom 'myconi' recordeu que es va dedicar a Francesc Micó, farmacèutic de Vic (Barcelona) que ja va descriure la planta al segle XVI.