Un nou blog d'imatges sobre la flora europea

Els visitants de Sedum News estan invitats a visitar quan més aviat el blog obert recentment sobre imatges de plantes natives i conreades al continent europeu. L'adreça és: http://floraeuropaea.blogspot.com
El blog conté només imatges i textos molt breus -en molts casos només dades del lloc on es van prendre les fotografies- i està indexat pel nom científic de les espècies; periòdicament hi apareixeran índex parcials sobre alguns dels camps temàtics hi tractats -flora europea, hispànica, valentina, etc. Ara per ara es dedica només a la flora vascular però, en funció del volum previst d'imatges a carregar i la capacitat que es permet a la pàgina d'acollida, s'estudia la possibilitat d'afegir-ne tant de vegetals no vasculars com de fongs (incloent-ne líquens) i d'algues, o de separar-les en altres blogs específics.

I per a cap d'any, tornar a casa

Un dels exemplars de tortuga babau (Caretta caretta) tornats a la mar, una vegada recuperats al llarg de 2008. © E. Laguna, 30.12.2008

Com a tancament de l'activitat d'enguany al Centre de Recuperació de Fauna (CRF) 'La Granja', que enguany ha celebrat el seu 20é aniversari, s'ha organitzat una solta de 3 tortugues marines, rebudes al cap de 2008 i ateses a l'esmentat CRF. L'alliberament dels exemplars es va fer ahir 30 de desembre, comptant amb l'assistència de vora un centenar de persones, la majoria xiquets i xiquetes; els exemplars corresponen a l'espècie Caretta caretta (Tortuga babau) i es van alliberar a la platja naturista del Mareny de Barraquetes, una zona que com altres moltes del nostre litoral continua en perill per l'avanç de projectes urbanístics propers al terme de Cullera. L'organització i coordinació de la solta va estar a càrrec dels tècnics de conservació de fauna salvatge Carles Gago i Juan Eymar, i durant aquesta activitat es van repartir als assistents documents i jocs educatius relacionats amb la preservació de la biodiversitat marina. La recuperació d'aquests exemplars forma part del programa d'actuacions coordinades entre aquest CRF de la Generalitat Valenciana i l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València.

Els tècnics de recuperaciço i conservació de fauna Carles Gago i Juan Eymar contemplen la tornada d'un dels exemplars alliberats a la mar, mentre diversos fotògrafs i periodistes prenen imatges a la platja del Mareny de Barraquetes. © E. Laguna 30.12.2008

Carles Gago, amb un dels exemplars alliberats © E. Laguna, 30.12.2008

Feliç 2009

Des de Sedum News us enviem els millors desitjos per a 2009.

Teix (Taxus baccata), ©E. Laguna 09.09.2007, Cluj-Napoca (Romania)

Jornada de fotografia digital d'invertebrats a Penyagolosa

El parc natural de Penyagolosa organitza per al cap de setmana del 28 i 29 de juny de 2008 una jornada sobre fotografia digital d'invertebrats, incloent-ne vàries sessions fotogràfiques de camp, trampeig nocturn d'invertebrats, i xarrades didàctiques sobre mirmecologia i sobre l'insectari virtual. Hi ha previstes fins a 40 places. La matrícula és de 10€, i inclou l'assistència, documentació i menjar. Per inscriure's cal contactar amb el telèfon 964389411; hi ha més informació a http://parquesnaturales.gva.es i www.insectariumvirtual.com/blog-iv

L'estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis) en perill a la Pobla de Vallbona

Imatge de les obres que es fan a molt pocs metres de l'exemplar de Cistus heterophyllus a la Pobla de Vallbona. ©Albert Navarro, 28.05.2008.

L'estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis) està considerada per alguns experts com la planta més amenaçada del planeta, amb només un exemplar natiu viu, a la Pobla de Vallbona (València); tot i que els esforços del grup ecologista ANSE han aconseguit salvar de l'extinció un grup de plantes atribuïdes a la mateixa espècie a Cartagena -d'on es va descriure la planta inicialment per Carlos Pau, al començament del passat segle- , treballs genètics més recents demostren que les plantes murcianes tenen traces d'hibridació amb l'estepa blabca (Cistus albidus). Ara, l'únic exemplar pur conegut es troba en perill per unes obres que han eliminat la cobertura vegetal de la vora de la parcel.la on viu l'espècie, quedant-se només a uns 5 metres de la planta. Anys enrere la Conselleria de Medi Ambient ja va haver de paralitzar diverses obres i projectes encaminats a urbanitzar l'unic lloc del planeta on viu la planta; com diu el refrany, la història sempre es repeteix.

'Llavors d'Ací' a la Fira Alternativa de València

Cartell de 'Llavors d'Ací' anunciant la seua participació a la Fira Alternativa.

http://www.llavorsdaci.org/assets/modele/Cartel%20Fira.pdf

L'associació 'Llavors d'Ací', especialment compromesa amb a la conservació de les races autòctones de plantes conreades valencianes, tindrà un 'stand' a la propera Firaernativa de la ciutat de València, que es celebrarà els propers 6 al 8 de juny de 2008 a l'antic llit del riu Túria, en el tret comprés entre els ponts de Les Flors i de Calatrava. Per trobar més informació sobre l'associació cal visitar el lloc web http://www.llavorsdaci-org/, on està penjat a més el programa de la Fira Alternativa d'enguany.

Dia Europeu dels Parcs a Sagunt

El Grup d'Estudis Mediambientals del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre ha programat per als propers 22 al 24 de maig un cicle d'activitats adreçades a la conmemoració del Dia Europeu dels Parcs, que cada any es proposa des de la Federació Europea de Parcs Nacionals i Naturals (EUROPARC); aquest cicle, amb el títol 'Natura sense fronteres: Espais protegits i territori al Camp de Morvedre', inclou tant de conferències-col.loqui com una jornada de camp. Per al 22 i 24 es desenvoluparàn de vesprada -a partir de les 18.30- en la Sala d'Actes del Consell Agrari de Sagunt diverses conferències, seguides del corresponent col.loqui o taula redona; s'ha previst la intervenció de José García Muñoz i Ignacio Lacomba el dia 22, fent de moderador el cap de servei d'Ordenació Sostenible del Medi de la Generalitat Valenciana, Juan B. Ors; el dia 23 intervindran els directors dels parcs naturals de les serres Calderona (Vicente Diago) i Espadà (Antonio J. Cases), amb ponències moderades pel catedràtic de Geogafía de la Universitat de València, Dr. Joan Mateu Bellés. Per al Dia Europeu dels Parcs, el 24 de maig, s'ha programat una excursió per la Marjal dels Moros, guiada per l'ornitòleg Marcial Yuste, eixint a les 9.00 de l'Alqueria dels Frares - Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEA); a les 13.00 es projectarà al CEA un audiovisual de Nacho Llopis sobre la muntanya de Romeu. Tot i que l'assistència a les jornades és gratuita, cal inscriure's de bestreta, remetent un correu amb les dades personals al correu secretaria@cecmorvedre.com ; els interessats poden rebre certificat d'assistència, i al cas de professors, s'ha previst que el CEFIRE de Sagunt expedisca els corresponents certificats d'aprofitament.

Custòdia del territori valencià en marxa

L'Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del Territori (AVINENÇA) ha posat en funcionament el seu nou servei de notícies en xarxa, amb un primer butlletí al començament de maig de 2008. Per tal de donar-se d'alta cal remetre un correu electrònic a l'adreça nex@custodiaterritorivalencia.org o bé accedir-ne a la subscripció gratuïta mitjançant la pàgina web de l'entitat (www.custodiaterritorivalencia.org) a la següent adreça:

http://www.custodiaterritorivalencia.org/index.php?option=com_facileforms&Itemid=89

Ha faltat el Dr. Antonio J. Samo

Antonio J. Samo Lumbreras, doctor en Ciències Biològiques especialitzat en Botànica, i Catedràtic de Botànica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Medi Rural i Enologia de la Universitat Politècnica de València, va faltar ahir 8 de maig de 2008. El seu treball doctoral sobre l'efecte dels incendis forestals a la serra d'Espadà, codirigit pels doctors José Mansanet i Rafael Currás i llegit l'any 1983, va ser un dels primers estudis botànics i ecològics detallats sobre aquesta matèria fets a l'Espanya mediterrània. Des de principis dels anys 80 va treballar com a professor de la Universitat Politècnica de València, a l'Escola d'Enginyers Tècnics Agrícoles, encavant Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Medi Rural i Enologia, on va assolir la plaça de catedràtic de Botànica. Els que el vam conéixer recordarem sempre la seua excel.lent qualitat com a docent, així com el seu interés pel coneixement de la flora de la província de Castelló, sobre la que va elaborar i publicar en 1995 el llibre 'Catálogo florístico de la provincia de Castellón'.

Jornada sobre Carlos Pau en Segorbe

L'Ajuntament de Sogorb/Segorbe, la Universidad CEU-Cardenal Herrera i l'ICAP (Instituto de Cultura del Alto Palancia) organitzen per al proper dissabte 12 d'abril en Sogorb una jornada d'homenatge al botànic Carlos Pau, per celebrar el 150 aniversari del seu naixement i 70 de la seua mort. L'organitzacio ha estat a càrrec de l'historiador de la ciència i principal especialista en la biografia de Carlos Pau, Dr. Jose María de Jaime Lorén. Entre d'altres, a més del Dr. de Jaime, impartiràn conferències (a partir de les 10.00 h) diversos botànics com ara els Drs. Gonzalo Mateo, Antoni Blanquer i Isabel Martínez Solís. Al llarg de la jornada es farà la presentació del llibre sobre Carlos Pau editat per l'Ajuntament i per l'ICAP, que recull les presentacions fetes en la jornada sobre l'insigne botànic sogorbí a mitjans de gener, organitzada per la Univ. CEU-Cardenal Herrera a la seua seu d'Alfara del Patriarca, i igualment dirigida per J.M. de Jaime Lorén.

Un any sense Joan Pellicer

El febrer de 2008 fa un any que va faltar el metge Joan Pellicer i Bataller, sense dubte el més popular comunicador sobre el coneixement de les nostres plantes i les seues virtuts, amplament conegut per les seues aparicions regulars a diversos programes televisius valencians. L’enciclopèdia moderna més consultada al món, la coneguda Wikipedia, li dedica un ample full d’internet que comença per ‘Joan Pellicer (1947-2007) fou un erudit valencià, pioner en el camp de l’etnobotànica a València’. Davant tot, el treball de Joan Pellicer ha estat una de les contribucions científiques més senyeres al coneixement de l’etnobotànica -la ciència que estudia l’ús tradicional de les plantes- a tota la Mediterrània Occidental, arran de la seua investigació de camp durant més de 30 anys a les comarques del sud de València i el nord d’Alacant, matèria de la seua tesi doctoral llegida el 2005. Al llarg d’eixes tres dècades va recórrer a peu i bicicleta milers de quilometres enregistran els records dels més vells i velles de cada poble, de les persones arrelades al camp i a la muntanya, d’eixes últimes generacions que encara i havien viscut depenent de la natura i mantenint un culte respectuós cap a l’herència dels seus avantpassats més antics. Milers i milers d’hores de pacient treball de recerca etnobotànica, reflectits en centenars de cintes gravades i llibretes de camp, van permetre el rescat d’una llista interminable de noms populars de les nostres plantes i de receptes i escenes del seu ús tradicional, transferits generació a generació potser en alguns casos des de l’època pre-romana fins a fa pocs anys. La nostra flora ha estat el principal rebost medicinal i alimentari el poble valencià, i quasi tot allò pel que som coneguts per tot arreu té relació directa amb les plantes, des del contingut de la paella fins la fusta o el paper que formen les falles que cremem cada any. La memòria dels més ancians, des de la costa de La Safor fins els pobles més inaccessibles de les altes muntanyes alacantines, va permetre a Joan Pellicer recuperar una riuada de noms i expressions que només romanen idèntiques o molt similars als paratges rurals més recòndits de les antigues terres de parles llemosines -com agradava de dir Cavanilles-, com ara la Provença, el Rosselló, les Balears, i fins i tot els territoris italians que fa segles van pertànyer a al Corona d’Aragó. El reconeixement d’eixa convergència del coneixement botànic, unit a una profunda cultura literària, van donar a la parla i escriptura de Pellicer un caràcter propi i inigualable, demostrat en més d’una dotzena de llibres que es van convertir en els més important ‘best-sellers’ sobre el coneixement de les plantes valencianes, incloent-ne el seu conegut ‘Costumari Botànic’.
Joan va renunciar a la majoria d’avanços tecnològics i mai va tindre interés en acostar-se massa als poders polítics o econòmics. Va ser simplement un savi humil -`rara avis’-, tot i que orgullòs de pertànyer a la seua terra i de rescatar les arrels més genuïnes de la seua cultura popular. Com sembla ser habitual a casa nostra amb molts erudits, la seua pérdua va ser plorada i homenatjada pel poble valencià, però no pels seus representants electes. Pellicer ha passejat el nom de la cultura i el medi natural de les nostres terres molt més enllà dels límits de les tres províncies valencianes, estant amplament reconegut com a etnobotànic i comunicador científic. Al seu soterrar, a banda de les autoritats locals, va assistir-ne un allau de persones del món cultural i científic valencià, però cap càrrec en representació de la Generalitat ni de les Corts Valencianes. Des d’aleshores s’han anat repetint homenatges des del món universitari -per exemple la Universitat d’Alacant li va dedicar els II Encontres Etnobiològics, i la de València acull la taula redona que ara ofereixen a la seua memòria el Centre Excursionista de València i la Real Sociedad Económica de Amigos del País-; el treball de Pellicer a la secció ‘Les Nostres Plantes’ de ‘Medi Ambient’ de Punt Dos, un dels més populars de la graella televisiva valenciana, ha estat rememorat pels professionals del programa, dedicant-li sentits reportatges, tant a la seua mort com ara, un any després. Però RTVV és una empresa pública, i no la representació electa que els valencians votem cada 4 anys. Llevat de l’agraïment col.lectiu de Bellerguard, amb el seu Ajuntament al capdavant -dedicant-li fins i tot un parc públic-, el silenci del nostre Parlament autinòmic i de la resta de les administracions públiques -inclosa la nacional- cap a la figura de Pellicer resulta incomprensible per a la comunitat tècnica i científica. Però Pellicer no era només un savi local, el seu quefer científic ens ha beneficiat i molt a tots els valencians i allò just seria que es reconeguera en proporció a la seua aportació, i per suposat que es fera per aquells que ens representen a tots. Ara per ara la tesi de Joan Pellicer roman encara inèdita, tot i que els seu contingut inclou avanços innegables en matèries de les Conselleries amb competències en cultura, sanitat, agricultura i medi ambient. També es tira de menys la creació d’un premi valencià de recerca botànica o etnobotànica amb el seu nom, per tal d’animar als jovens investigadors a recollir les últimes gotes del saber popular sobre les nostres plantes, abans que s’asseque definitivament el got del coneixement de la gent del camp. A molts no ens estranyaria –i s’ens cauria la cara de vergonya- que a la fi hi haja un Premi Joan Pellicer, però creat i pagat per aportació popular!

Veure notícies anteriors a: http://sedumnews.blogspot.com/2007/02/ens-ha-deixat-joan-pellicer.html i http://sedumnews.blogspot.com/2007/02/una-mica-ms-sobre-joan.html

Excel.lent article de Josep Manuel Alcañiz sobre Loan a Levante-EMV, de hui mateix: http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3817_1_408402