10 anys del CEACV

El Centre d'Educació Ambiental de la CV (Alqueria dels Frares, a la Marjal dels Moros de Sagunt) acompleix 10 anys i enceta un panell d'activitats. Podeu accedir a la información mitjançant la pàgina web del centre. El detall d'algunes de les tasques previstes cal descarregar-lo des del menú de notícies, que us dóna accés a documents com ara al d'activitats familiars per als diumenges: http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/agenda/cas/62882-Folleto_difusion_Domingos_familiares_2.pdf

Convocada una manifestació de Salvem Catarroja

El col.lectiu Salvem Catarroja convoca per al proper 16 d'octubre a les 19.00, a la Plaça de Manises de València (davant el Palau de la Generalitat) una manifestació contra el projecte Nou Mil.lenni, preventivament paralitzat per via judicial. Aquest projecte, a banda de fer desaparéixer bona part del territori d'horta seca tradicional de Catarroja i generar una nova ciutat més gran que les dues properes (Catarroja i Paiporta) incrementa greument els riscos d'inundació als cascs urbans de diversos municipis (especialment Catarroja i Albal), en urbanitzar el llit de la Rambleta del Sord, com ja vam indicar al blog. Donada la seua topografia (el lloc a a urbanitzar es queda per sota del nivell del proper i temible Barranc de Xiva), tota la zona a construir s'inundarà necessàriament cada vegada que ploga, anegant els baixos i propietats d'aquells que hi compren les cases; l'única alternativa per evitar molèsties a les més de 40.000 persones previstes per a viure-hi, es fer que l'aigua puga fluir pel seu llit natural (barranc de la Rambleta de Catarroja, que actualment travessa part del casc urbà), fent grans canonades per sota de l'actual Avinguda del Sud; però aixó comportaria la inundació d'una part del casc urbà catarrogí, que ara es salva de l'aigua perque tot el terreny que es vol urbanitzar és una esponja gegantina que xupla dotzenes de milions de litres d'aigua cada vegada que plou, travessant per baix el casc urbà de Catarroja i anant a nodrir els ullals de l'Albufera dins del mateix terme. Ádjuntem ací baix el text que ens ha fet arribar Salvem Catarroja, com a Manifest contra el Nou Mil.lenni:

--------

MANIFEST CONTRA EL NOU MIL.LENNI:

Nou Mil∙lenni és un PAI (Pla d'Acció Integrada) impulsat per IVVSA (Institut Valencià d'Habitatge, Generalitat Valenciana) i assignat per a la seua execució i construcció a Llanera (constructora en situació de fallida). Preveu la construcció de més de 13.000 habitatges (actualment a Catarroja n'hi han 8.000, dels quals 2.000 estan buits), distribuïts en edificis entre 16 i 25 pisos d'altura. El sòl ocupat per aquest projecte duplica el sòl ocupat per l'actual poble de Catarroja. En el cas de que s'ocupen els nous habitatges, la població de Catarroja es triplicaria, per tant es triplicarien els residus, i mentre el sector estiga urbanitzat però no es construïsquen i habiten els edificis, les despeses de manteniment i els serveis de la zona (com ara la llum) els hauran de pagar els habitants de Catarroja. A més, el terreny sobre el qual es pretén constuir és un terreny d'horta que fins aleshores ha gaudit d'especial protecció agrícola i ramadera i conté nombrosos elements del nostre patrimoni històric, com ara motors i alqueries.

Però no només els catarrogins patiran les conseqüències d'aquest macroprojecte urbanístic: augmentarà el risc d'inundació en els pobles del voltant: Paiporta, Massanassa, Albal, Picanya... perquè actualment la terra absorbeix l'aigua que cau per la pluja o que es pot eixir del barranc en cas de desbordament, però quan tot aquest terreny, de major altura que els pobles que l'envolten, estiga asfaltat, l'aigua esvararà sobre el ciment i caurà sobre el sòl actualment urbanitzat dels municipis citats.

ELS SOTASIGNANTS ENS OPOSEM AL PROJECTE PELS SEGÜENTS MOTIUS:
1. És un projecte inútil, ja que el poble no té necessitat de créixer: el 25% de cases a Catarroja segueixen buides.
2. La urbanització d'aquest sòl d'horta causarà un augment dels risc d'inundacions en Catarroja i els pobles veïns
3. Ens sembla irresponsable seguir avant amb un projecte amb aquestes característiques en una fase de crisi mundial i provocada en part pel sector urbanístic i a més assignat a una empresa en fallida.

4. En Catarroja falten serveis públics (escoles, serveis sanitaris), i el PAI no farà més que empitjorar una situació crítica (en el PAI no es preveu construir centres de salut ni escoles).
5. És un projecte que no respecta el seu entorn: a part les torres de 25 altures, que provocaran una gran pèrdua de valor paisagístic a tota la zona, els abocaments acabaran en l'Albufera.
6. No volem que es convertisca Catarroja en una ciutat dormitori, volem que el poble mantinga la seua identitat.
7. El PAI infringeix les Directives Europees sobre contratació pública.
8. No volem que desaparega una zona verda de la grandària d'un poble.
9. El PAI suposarà la construcció d'una depuradora entre Catarroja, Massanassa i Paiporta, i d'una bassa de decantació d'aigües residuals al costat de l'urbanització Villa Carmen, i els veïns d'aquestos municipis, i els que habiten el nou sector haurem de patir les emissions d'olors d'aquestes construccions.
10. El PAI ens deixarà sense aigua: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha emès un informe desfavorable.

PER TOTS AQUESTOS MOTIUS PENSEM QUE:
-El projecte Nou Mil∙lenni ha de ser abandonat per sempre de l’agenda política de l’Ajuntament de Catarroja. No es tornarà a plantejar un altre projecte paregut o de similars dimensions.
-S'ha de buscar una eixida viable a aquesta Horta que encara es conserva.
-S'ha d'aturar immediatament el procés de degradació de les alqueries no habitades, amb la seua consolidació, protecció i restauració si es precisara.
-No s'ha de requalificar massivament l’Horta protegida
-No s'ha de construir al Port de Catarroja una ciutat de restaurants sinó recuperar el paisatge i ecosistema de l’Albufera i conservar les cases antigues del Port.
-S'han d'invertir més diners en millorar l'estat de l'educació i els serveis socials, i menys en projectes urbanístics innecessaris.

Comencen els cursos naturalistes de la ICHN

Els Cursos Naturalistes de la Institució Catalana d'Història Natural comencen aquest cap de setmana al Montseny amb el curset 'Introducció al coneixement de les coníferes', i es prolongaràn fins la primavera de 2010. El llistat de cursos està a l'abast a l'adreça http://ichn.iec.cat/pdf/CCNN_2009-2010.pdf

II Jornada sobre el riuraus a Benissa

Riuraus Vius, el Coil.lectiu El Runar, l'Ajuntament de Benissa, i la Universitat d'Alacant, com a entitats preocupades pel manteniment dels valors culturals i etnobotànics dels riuraus -les construccions tradicionals a La Marina i altres comarques veïnes, lligades a l'assecament i processament de la pansa-, convoquen per als propers 19 (vesprada) i 20 (complet) de juny la 'II Jornada sobre el Riurau', amb el títol 'El rirurau: evolució d'un espai de vida i treball. Perpectives de futur'. La jornada tindrà lloc al Centre Cultural de Benissa, i les persones interessades poden inscriure's contactant amb el correu centrecultural@ayto-benissa.es Per als estudiants pot obtindre's un crèdit de lliure opció o certificat de l'ICE de la Universitat d'Alacant, omplint el formulari a la pàgina http://www.ua.es/va/estudios/seus i contactant amb el correu seu.benissa@ua.es ; podeu ampliar informació a http://www.ua.es/es/estudios/seus/benissa/programacion/2008-2009/riu_rau/informacion_general.html i http://www.ua.es/es/estudios/ceclec/propuestas/2009_10marzo/IIjornadassobreelriurau.pdf

V Jornada sobre el futur del món rural mediterrani, a Sinarques

Les jornades que s'organitzen a Sinarques (València) sobre el futur del món rural mediterani, sota la direcció de Ricardo Almenar i la coordinació operativa de Ramón Diago, van prenint 'solera' i aviat acompleixen la seua 5ª edició. Aquesta vegada, sota el títol 'El mundo rural mediterráneo en 2025' pretén reflexionar al voltant de la prospectiva, i la seua aplicació a la predicció d'escenaris de futur per al món rural. La jornada s'ha previst fer al Saló Polivalent de Sinarques el proper 4 de juliol de 2009, començant cap a les 9.30 del matí i acabant passades les 19 h. Ací baix us passem la sinopsi del contingut sobre el que es vol discutir, i un avanç de programa. El interessats podeu contactar amb sinarcas@gva.es

-----------

SIPNOSIS

Esta 5ª jornada sobre el Futuro del Mundo Rural está centrada en la aplicación de la prospectiva para mejor analizar, evaluar y clarificar los actuales problemas del mundo rural. La prospectiva, como disciplina, no tiene por objeto descubrir el futuro, ni adivinarlo, ni siquiera predecirlo; tan sólo pretende preverlo, examinando las posibles evoluciones desde el presente.
Entre los diferentes instrumentos utilizados por la prospectiva (extrapolación, analogía, modelización, simulación,…) se encuentra el método de los escenarios. Como en las representaciones teatrales, un escenario es un marco espacio-temporal en que se despliegan los acontecimientos de conformidad con un determinado guión.
Cada guión parte de ciertos supuestos y presenta un alto grado de coherencia interna; esto es, unos sucesos conducen a otros y estos últimos a otros acontecimientos más, como en la trama de la obra teatral. Al final y en un horizonte temporal dado (duración de la obra), el ejercicio prospectivo concluye (desenlace) en una imagen final del sistema o proceso estudiado.
El sistema que pretendemos analizar en esta 5ª jornada es el mundo rural de la Europa Mediterránea, ejemplarizado en un municipio del interior valenciano como pueda ser Sinarcas.
El horizonte temporal es el año 2025.
Se están elaborando 5 escenarios distintos y contrastados, que muestran otras tantas evoluciones del mundo rural mediterráneo (y consecuentemente de Sinarcas) dentro del sistema-marco más amplio constituido por la Unión Europea.
Dentro de la Jornada van a constituirse 5 grupos de trabajo para discutir, analizar y precisar los diferentes escenarios. Estarán dinamizados por una persona que actuará como coordinadora y otra que hará las funciones de secretaría.
Como en pasadas jornadas pretendemos que éstas, sean tan participativas como las anteriores. Os animamos a que os integréis en algunos de estos grupos de trabajo aportando vuestra visión y contrastándolas con las de los demás. Seguro que todos nos enriqueceremos con ese intercambio.

PROGRAMA DE LA JORNADA "El mundo rural mediterráneo en 2025"

Sábado, 04/07/09. SALON POLIVALENTE Sinarcas (Valencia)

9.30 h. Recepción de participantes.
10.00 h. "Prospectiva y mundo rural" por Ricardo ALMENAR.
-Coloquio
11.30 h. Pausa-Café
12.00 h. "Escenarios para el año 2025"
Reunión de 5 grupos de trabajo.
Desarrollo de los escenarios y conclusiones.
14.30 h. COMIDA
16.30 h. "Escenarios para el 2025" MESA REDONDA
Exposición de los portavoces de los 5 grupos.
18.30 h. Pausa-Café
19.00 h. Resumen y conclusiones finales.
Clausura

Aprovat el nou Catàleg Valencià de Flora Amenaçada

Silene diclinis, un dels endemismes valencians més afamats, es protegeix al nou Decret 70/2009 a la categoria 'Vulnerable' © E. Laguna, 05.2003, material de rocalles didàctiques

La notícia més esperada des de fa anys ja ens ha arrivat. Després de varios anys d'endarriment a la tramesa i aprovació d'una normativa valenciana de conservació de la flora silvestre, provocat per la forta modificació de la legislació bàsica espanyola arran de la publicació de la Llei 42/2007 (que va substituir l'antiga Llei 4/1989), el Govern Valencià va aprovar el passat divendres 22 de maig el nou Decret 70/2009, pel qual es crea i regula el Catàle Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures adicionals de conservació. Com podreu veure és una norma prou completa, llevat d'un aspecte que al llarg de la tramesa s'ha transferit a un altre nou Decret ara en tramitació, referit al control de plantes invasores -eixe altre Decret considerarà conjuntament les espècies de fauna i flora-. L'enllaç per accedir i baixar-se el text es el següent:

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2009/05/26/pdf/2009_5938.pdf

Dia Europeu dels Parcs

El proper 24 de maig es cel.lebra el Dia Europeu dels Parcs, que enguany té un significat especial, donat que s'acompleixen 100 anys de la declaració dels primers parcs nacionals a Europa -concretament a Suècia el 1909-. Al portal de la federació Europarc (http://www.europarc-es.org/intranet/EUROPARC/publicado/d_parques09.html) hi ha un recull d'activitats previstes amb les que es pot col.laborar. Al cas valencià, hi ha diverses possibilitats anunciades a http://www.cth.gva.es/Agenda/ver.aspx?idnodo=53517&idioma=C

El Parc Natural d'El Fondó ha previst diverses possibilitats que podeu trobar a la següent pàgina:
http://www.comunitatvalenciana.com/agenda4.htm?idagenda=31600&idmuni=65&busca=&prov=&loc=&idtipo=&fechaini=2009-05-17&fechafin=2009-05-24&semana=1&origen=
A la vegada, el Parc Natural del Penyal d'Irfach ofereix la possibilitat indicada a les següents pàgines:
http://www.cma.gva.es/Agenda/ver.aspx?&idnodo=56196&idioma=C
http://proyectoifac.obolog.com/puertas-abiertas-ifach-24-mayo-2009-dia-europeo-parques-237373

Es paralitza el PAI Nou Mil.lenni.

El barranc de la Rambleta del Sord, Sord o Horts, travessant pel mig de la zona que es vol urbanitzar al Nou Mil.lenni, abans d'avessar les seues aigües cap al paratge i barri de La Rambleta a Catarroja. © E. Laguna, 12.10.2007

Com es ve d'anunciar a la pàgina web de 'Salvem Catarroja', www.salvemcatarroja.org, l'autoritat judicial ha dictat la suspensió cautelar del PAI Nou Mil.lenni, que persegueix la transformació de 170 hectàries d'horta, ubicades al llit i zona de recepció i émbassament d'aigües de la Rambleta del Sord o Barranc de la Rambleta de Catarroja (veure notícia recent al blog). Continueu invitats a visitar l'esmentada pàgina web, i a adherir-se al manifest hi penjat; a més de aquells qui estiguen compromesos a la defensa del territori, resten invitats/des especialment els/les qui no vullguen veure inundades les seues cases, com ara els veïnat i propietaris de comerços i baixos dels barris del sud de Catarroja i del nord d'Albal, on anirien a parar els milions de litres que ara es xupla la terra a les planes de l'Hort del Mestre i que circulant per sota de Catarroja alimenten els ullals albuferencs del terme.

Imatge del llit de la Rambleta aigües avall del pas del Camí Real entre Catarroja i Albal, on diverses obres van deixar-lo a poc més de la meitat de la seua amplada prèvia. © E. Laguna, 08.02.2009

Ens ha deixat el Dr. Abelardo Rigual

El passat divendres va faltar el Dr. Abelardo Rigual Magallón, qui entre els anys 50 i 70 del passat segle va glossar la el paisatge vegetal de la província d'Alacant, legant-nos un dels documents botànics més trascendents per al coneixement botànic de les terres valencianes, el seu estudi 'Flora y Vegetación de la provincia de Alicante'. El Dr. Rigual, que depassava ja els 90 anys d'edat, era un dels últims deixebles vius de la primera generació de botànics formats pel Dr. Salvador Rivas Goday, gran 'pare' de la escola fitosociològica amb seu en Madrid, d'on isqueren entre d'altres el Dr. José Mansanet Mansanet o el Dr. José Borja Carbonell. Tot i retiat fa ja més de dues dècades, el Dr. Rigual va continuar fent treballs botànics des de la rebotiga de la seua farmàcia, al centre de la capital alacantina, on de bon gust rebia la visita de tot interessat a l'estudi de les plantes del migjorn valencià. Fa uns anys el seu herbari, un element d'extraordinari valor científic per la seua abundància de testimonis de plantes singulars, va ser transferit a la Universitat d'Alacant, incorporant-se a l'herbari general ABH. Els qui anys enrere coneguerem al Dr. Rigual tirarem de menys els seus consells i la seua voluntariosa ajuda, i farem record de les seues passes cada vegada que xafem terra per l'Aitana, la Font Roja, el penyal d'Ifac....; als qui no l'arribaren a conéixer, els aconsellem sempre la lectura del seu treball abansdit, aixi com altres molts publicats al seu moment en diferens revistes científiques, particularment als 'Anales del Jardín Botánico de Madrid', on va editar molts dels seus treballs sota la direcció del Dr. Rivas Goday. Des d'ací, a més d'enviar el condol del blog a la família del Dr. Abelardo Rigual, ens sumem a qualsevol iniciativa que vullga encetar-se per honrar el seu treball des de la comunitat científica, mitjançant futurs events o publicacions.

Ja està accessible el diccionari 'on line' de noms catalans de les plantes

El TERMCAT (Centre de Terminologia de Catalunya), ha posat definitivament a punt el diccionari en línia de noms catalans de les plantes, un notable treball de l'equip coordinat pel Dr. Joan Vallés des de la Universitat de Barcelona, qui va començar aquesta tasca de recull de fitònims fa ja més de 2o anys, amb la col.laboració d'un ample grup d'experts de totes les terres de parla llemosina. A la pàgina d'accés (veure baix l'adreça) hi podeu trobar amples referencies sintètiques del treball realitzat, amb més de 25.000 noms recollits. El menú d'accés permet fer consultes tant pel nom científic com pel fitònim popular o tècnic. Enhorabona per la feina ben feta¡¡¡

La pàgina d'accés n'és http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html

III Jornades de Custòdia del Territori, a València el 16 de maig

El proper dissabte 16 de maig, l'associació valenciana d'entitats de custòdia terrorial AVINENÇA, ha organitzat les 'III Jornades de Custòdia del Territori al País Valencià' , que es fan al Complexe Esportiu-Cultural de La Petxina de València capital. Les activitats del congrés es prolongaran amb una visita de camp a la finca de Zacarés a l'Albufera. El preu de la inscripció és de 25€; a banda els interessats pel sopar de germanor per a la cloenda (nit del 16) i pel dinar del 17 (al Palmar) han de satisfer eicxos altres costos a banda. Par tal d'obtindre més informació cal visitar el lloc web www.custodiaterritorivalencia.org Per contactar i formalitzar les inscripcions, l'adreça n'és info@custodiaterritori.org

Concentració cívica contra la destrucció de l'horta pel PAI Nou Mil.lenni

Moment de la concentració ciutadana contra el projecte Nou Mil.lenni. © E. Laguna, 26.04.2009

La vesprada del 26 d'abril, un centenar de veïns de Catarroja i persones de pobles propers afectats pels efectes del projecte urbanístic Nou Mil.lenni s'han manifestat davant l'Ajuntament de Catarroja, única entitat interessada, mitjançant el seu equip de govern, en promoure aquest projecte que destrueix 170 hectàries d'horta d'alt valor paisatgístic, etnològic i arquitectònic, i que inclou les restes de l'antic poblat de Sant Joaquim, a més de nombroses alqueries. El projecte preveu urbanitzar el llit i zona de recepció d'aigües del Barranc del Sord o Rambleta dels Horts -també dit Barranc de la Rambleta-, un curs hídric públic ben indicat a la cartografia antiga -tot i que la Confederación Hidrográfica del Júcar no ha denunciat aquest fet, sinò només la mancança d'aigua suficient per abastir la població que es preten instal.lar al lloc, més de 40.000 persones-. Aquesta zona ha estat especialment inclosa al Pla Territorial de Protecció de l'Horta de València pel seu especial interés, fent una excepció a l'àmbit geogràfic del Pla, que inicialment no preveia allunyar-se tant de la capital valenciana. Des del punt de vista naturalístic inclou poblacions d'algunes espècies estrictament protegides com l'eriçó africà (Erinaceus algirus), i varios exemplars d'arbres automàticament protegits per la llei valenciana de Patrimoni Abori Monumental.

Fragment del mapa de les rodalies de València de l'any 1938, de l'Institut Geogràfic Nacional, on s'han sobreimpressionat els límits de la zona d'actuació del projecte Nou Mil.lenni. Com pot observar-se la zona està travessada per la 'Rambla del Sordo' -a la cartografia de 1944 apareix com a 'Rambleta del Sordo'-

La Foia de Sant Joaquim o del Mestre, com es coneix la zona a urbanitzar, sembla correspondre a un embús càrstic d'extraordinària permeabilitat, que pot engolir més de 100 milions de litres d'aigua en una pluja sobtada de tardor, fent-los circular per sota dels cascs urbans de Catarroja i Albal fins abocar-los als ullals del Parc Natural de l'Albufera. La impermeabilització d'aquesta zona mijançant la seua urbanització pot provocar l'increment dels riscos d'inundació per als barris catarrogins de Vila Carme, La Rambleta i Les Barraques, així com als colindants d'Albal, avessant-los al voltant de 150 milions de litres d'aigua per cada 100 l. de pluja; aquesta zona no pot avessar l'aigua per gravetat cap al proper Barranc de Xiva per situar-se a menor cota -de fet, l contrari, la foia fa d'aliviader del Barranc de Xiva al cas de grans avingudes torrencials-; a la vegada, si s'intentara abocar l'aigua cap a aquell altre barranc mitjançant el bombeig, augmentaria sobtadament el seu cabdal amb risc de desbordament i inundació dels barris septentrionals de Catarroja (Ronda Nord, Xarco), la qual cosa ja va provocar reaccions per part del veïnat local. Convé recordar a més que la Foia arreplega ja per gravetat bona part de l'aigua d'escorrentia de les partides properes dels 'Horts' de Paiporta i Picanya, des del paratge de La Pedrera. Aquests riscos d'inundació no apareixen reflectits a la cartografia de la Generalitat, ja que aquell document només indica el perill per desbordament de llits vius propers -el cas del Barranc de Xiva-, pero no per l'auto-inundabilitat derivada de la impermeabilització de zones altament permeables de bestreta, com passaria ací. El projecte urbanístic PAI Nou Mil.lenni indica clarament que es respectaràn les escorrenties, la qual cosa implica que necessàriament han de deixar-se còrrer els abansdits milions de litres nous -afegits als que els pertoquen actualment per la pluja- contra els cascos urbans de Catarroja i Albal; l'única solució seria fer una canonada de varios metros d'amplària que travessara per baix sencer el poble de Catarroja, però això no està previst en absolut en el projecte urbanístic, ni s'ha plantejat en cap moment com a obra complementària-. El projecte tampoc preveu l'explanació completa del terreny -el seu cost seria inabordable-, la qual cosa assegura que elsprimers inundats seràn els nous habitants de la zona, ja que es tracta d'una Foia més fonda pel seu centre que per les vores, ara a més tancades per noves carreteres (CV-400, CV-35) que fan de murs de contenció.

La partida de Sant Joaquim -de la que encara queda en peu l'Hort del Mestre- era un poblat de Catarroja que apareix reflectit a les 'Observacions' de Cavanilles; com a la majoria de llogarets ja desapareguts hi assenyalats, és molt probable que es corresponga amb una zona d'interés històric-arqueològic, amb restes soterrades per les successives riuades experimentades al llarg dels darrers dos segles -les mateixes què, entre d'altres, van soterrar el Palau Reial a València. Sovint aquests llogarets indicats per Cavanilles eren villes medievals instal.lades sobre antics assentamens ibèrics, romans o àrabs, abandonats pel fort risc d'inundació fluvial o per les malaties provocades per l'estancament de les aigües.

A banda de tot allò dit, l'abandonament i destrucció d'aquesta zona d'horta de la Foia de Sant Joaquim està representant la mort de més de 65.000 peus de cítrics, una quantitat d'arbres perennifolis de fulla ampla i alta concentració de clorofil.la que equivalen a una capacitat fotosintètica i de bloqueig de CO2 propera a la de tota la masa arbòria de la Devesa de l'Albufera de València; la suma de totes les repoblacions forestals programades per la Generalitat i el Govern central a les tres províncies valencianes per a la preseent llegislatura no arribarà a atényer eixa mateixa capacitat de lluita contra el canvi climàtic fins a la dècada dels anys 2030, una volta que els arbres supervivents -si hi sobreviuen!- arriben a tindre una talla adient. Però, a diferència d'eixes repoblacions, els arbres que ara es moren estan precissamnt on més cal que estiguen per a lluitar contra la contaminació i l'excés de concentració de CO2, a la conurbació altament industrialitzada de València capital.

Maqueta del projecte Nou Mil.lenni, afectant 170 hectàries d'horta amb la construcció d'edificis de 15, 20 i 25 plantes. L'última filera d'edificis de la maqueta correspón al recorregut del curs fluvial de la Rambla del Sord o Barranc dels Horts. © E. Laguna, 11.06.2006

Durant la concentració ciutadana, promoguda per 'Salvem Catarroja' (www.salvemcatarroja.org) s'ha llegit un manifest on s'ha fet palés el procediment utilizat per a l'aprovació del projecte, i altres possibles irregularitats que venen sent investigades per les autoritats administratives i judicials de la Unió Europea. L'aprovació inicial per l'Ajuntament es va fer estant ja en vigor una moratòria on s'havia indicat al Regne d'Espanya de no aprovar cap nou Projecte d'Actuació Integrada (PAI) al territori valencià, i just abans d'entrar en vigor la nova llegislació urbanística valenciana, que no haguera permés la tramessa pel procediment que s'ha seguit. El projecte s'executa per la Generalitat mitjançant l'IVVSA associat amb una empresa en fallida, i on el procés d'associació sense licitació pública ha estat denunciat per la CE per vulneració de la legislació comunitària. El PAI preveu crear 13.000 vivendes per allotjar una nova ciutat d'al voltant de 40.000 a 50.000 persones, pero no inclou les dotacions que hi serien necessàries -uns 10 centres d'educació bàsica, 3 instituts d'educació secundària, 2 centres de salut d'alta capacitat, etc.- per comparació amb les poblacions properes (Catarroja, Paiporta); es dóna la circumstància que vora el 20% de les vivendes de Catarroja estan actualment buides, incloses moltes de les corresponents a les últimes actuacions d'invasió i destrucció de l'horta -en concret el sector de l'Horteta, travessat per nombrosos pàleo-llits dels tributaris del barranc de la Rambleta del Sord-.

Tot i proposar fermament la protecció estricta de la zona mitjançant el Pla Territorial ja indicat, la Generalitat ha donat el vist i plau al procés urbanístic, com a condició per obtindre el finançament adient -a pagar per l'empresa fallida!!- per a desenvolupar dos projectes d'infrastructures a la zona. Un d'ells, el tramvia lleuger, s'instal.larà just sobre la zona de màxima inundabilitat per on discorren part dels pàleo-llits tributaris de la Rambleta del Sord, com ocorre amb la zona perifèrica de Vila Carme o el Camí Vell de Picassent (paral.lel a nivell més baix de la CV-400, junt al poliesportiu de Catarroja). L'altre, una nova gran autovia de circumval.lació de l'Horta Sud, passarà ben prop de moltes de les vivendes a crear en el projecte Nou Mil.lenni i dels barris més meridionals de Paiporta.

Moment d'una de les representacions artístiques que s'han desenvolupat al sí de la concentració ciutadana, © E. Laguna, 26.04.2009.

La concentració ha estat amenitzada amb albades, 'performances', representacions teatrals i l'actuació del cantant Pau Alabajos. Donada l'acollida rebuda, tot i l'oratge plujòs, l'organització preveu d'incrementar les seues accions de conscienciació social als propers mesos. Aleshores resteu invitats a visitar la pàgina www.salvemcatarroja.org Hi trobareu el manifest contra el projecte Nou Mil.lenni, on podeu adherir-vo al manifest: http://www.salvemcatarroja.org/index.php?seccio=adhesions

Proposta per al Dia de la Lluita Camperola

Des del CERAI (Centro de Estudios Rurales y Agricultura Internacional, www.cerai.es) i Llavors d'Ací (www.llavorsdaci.org), ens fan arribar el següent comunicat, relacionat amb les activitats que es preveuen realitzar a Saragossa el 17 i 18 d'abril, per a la celebració del Dia de la Lluita Camperola.

-----
Com ja sabeu estem ultimant els detalls de la "Setmana de lluita descentralitzada antitransgènica i per la Sobirania Alimentària" del 14 al 17 d'abril.
La setmana culminarà amb una* manifestació estatal a Saragossa el dia 18* a les 12 h sota el lema "Per una alimentació i una agricultura lliure de transgènics". Podeu trobar informació de la manifestació a http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos/manifestaci-n-18-de-abril-no
Des de la organització estem planejant el desplaçament des de València cap a Saragossa per al dia 18 d'abril. Finalment hi haurà dos autocars de 54 places que eixiran des de València.

El preu per persona per a l'anada i la tornada és de 9€, que podeu ingressar, indicant el vostre nom, a aquest número de compte de la CAM 2090 0253 10 0040215362, envieu-nos un correu a sensibilizacion@cerai.es ; conforme heu fet l'ingres, per a evitar malentesos, comproveu que el titular és CERAI. Teniu temps fins al dia 13 d'abril per a fer l'ingrés. Eixida de l'aparcament de l'estadi Mestalla (avinguda de Suècia) el dissabte 18 a les 8:00 hores. Per altra banda, us anunciem que s'amplia el plaç per a inscriure't a l'autocar fins al dia 13 d'abril o fins que s'omplin, ja queden poques places, o sigui que afanyeu a apuntar-vos!!!

I Jornada 'Acords per la terra'

L'entesa d'entitats valencianes per a la custòdia del territori (AVINENÇA) ens comunica que s'ha previst cel.lebrar a Dénia el proper 4 d'abril la I Jornada 'Acords per la Terra', que forma part del projecte 'Terres Vives'. La Jornada s'organitza per Avinença i l'Ajuntament de Dénia, i inclou presentacions i debats, així com una visita guiada al Jardí de l'Albarda (Pedreguer), creat i mantés des de la Fundació Enrique Montoliu. Par tal d'obtindre més informació i de fer la inscripció en línia, cal consultar la página web d'Avinença, http://www.custodiaterritorivalencia.org/

Nous intercanvis promoguts per 'Llavors d'Ací'

L'associació 'Llavors d'Ací' per a la conservació de les espècies i varietats agràries tradicionals valencianes convoca una nova jornada d'intercanvi de llavors Turballos (Alacant) el proper diumenge 8 de març. L'activitat començarà a les 10.00 prolongant-se al llarg del matí. Els interessats a quedar-se a dinar han de tocar abans al 635925999. Us recordem a tots els amants de l'agrodiversitat que l'adreça de contacte n'és llavorsdaci@llavorsdaci.org

La III Jornada es va fer a Llíria (València), el passat 21 de febrer; la crònica de l'intercanvi la teniu penjada a la pàgina web de l'associació, http://www.llavorsdaci.org/, on de pas podeu trobar moltes més notícies, enllaços, etc..

'Mètode' publica l'autobiografia no censurada de Darwin

Coincidint amb l'any dedicat a Charles Darwin, amb motiu del 200 aniversari del seu naixement i el 150 de la publicació de 'L'Origen de les Espècies', la revista valenciana més prestigiosa en divulgació de la ciència -Mètode, editada per la Universitat de València sota la direcció del Dr. Martí Domínguez- ha dedicat al principal responsable de la teoría de l'evolució biològica el seu número de l'hivern 2008/2009, acompanyant-lo d'un volum monogràfic que no ha de mancar a les vostres prestatgeries: 'Charles Darwin. Autobiografia'*. Es tracta de la coneguda autobiografia de C. Darwin, escrita l'any 1876 pel tercer dels seus fills, Francis Darwin, i que en aquest cas s'edita al complet sense el talls i modificacions que van acompanyar a la seua primera edició en 1887 -motivats en aquells moments per la voluntat de la dona i resta de fills de Darwin-; una de les netes de Darwin, Nora Barlow, va restaurar les omissions i canvis fets a l'edició original, publicant-la l'any 1958. L'edició actual, tot traduïnt la de Nora Barlow, ha estat a cura de Martí Domínguez, autor a més del capítol introductori, i la traducció s'ha fet pel Catedràtic d'Ecologia Dr. Jaume Terradas. Per tindre una mica més d'informació podeu llegir notícies sobre el llibre a: http://www.metode.cat//index.php?option=com_content&task=view&id=185&Itemid=1

i http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3412899
*El títol complet del llibre és 'L'autobiografia de Charles Darwin (1809-1882). Amb restauració de les omission que hi havia en l'edició original, a càrrec de la seva neta Nora Barlow'.

Homenantge a Joan Pellicer

Entre els dies 5 i 7 de febrer, tot coincidint amb el segon aniversari de la mort del nostre més benvolgut etnobotànic, Joan Pellicer, un ample conjunt d'entitats lligades a la ciència mèdica i a la cultura han recordat la seua inestimable aportació mitjançant el congrés 'Medicina Rural i Cultura Popular al País Valencia. Homenatge a Joan Pellicer', que ha tingut lloc a Gandia. Tant al comité científic com al d'organització s'han inclós prestigiosos experts valencians lligats a la Medicina, com el professor Josep Lluis Barona, o naturalistes saforencs com ara Jesús Villaplana. Les jornades han tingut lloc a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, i per a la seua cloenda hi va haver una taula rodona amb intervenció d'amics i coneguts de Pellicer, moderada pel periodista i professional de RTVV Josep Manuel Alcañiz -qui va encarregar-se d'entrevistar a Joan durant els vora 8 anys de col.laboració amb el programa 'Medi Ambient' de la cadena Punt 2-, i introduïda per una magistral xarrada de l'etnobotànic alacantí Daniel Climent i Giner, autor del conegut llibre 'Les nostres plantes' -al qui Pellicer va dedicar el nom de la seua secció semanal sobre la saviesa popular i les plantes valencianes, al programa 'Medi Ambient'-. Abans de la cloenda, feta pel Dr. Josep Bernabeu, el músic Joan Savall va dedicar una sentida cançó en homenatge a Pellicer, tenint com a fons una succesió d'imatges aportada per J.M. Alcañiz, corresponents a escenes dels rodatges de 'Les nostres plantes'. Les vora 30 ponències i comunicacions presentades durant el congrés seràn editades al llarg de 2009 amb la col.laboració del CEIC Alfons el Vell.

Setmana de les Zones Humides a la Marjal d'Almenara

Per a començar el projecte sobre Custòdia del Territori a la Marjal d'Almenara, finançat per la Fundación Biodiversidad, Acció Ecologista-AGRÓ prepara diverses accions que es desenvolupen al llarg d'aquesta setmana, on cau el Dia Mundial de les Zones Humides. El dimecres 4 de febrer, a la seu d'AGRÓ, Estel Bosó impartirà la xerrada 'El patrimoni hidràulic a la Marjal d'Almenara', a les 19 h. El proper dissabte 7 de febrer, a les 11 h, es farà una plantació popular de plantes aqüàtiques i riberenques a l'Ullal de Quartons, dins del paratge dels Estanys d'Almenara.

L'Ajuntament de Bunyol vol abandonar la 'Casa del Río Mijares'

Excursió coorganitzada pel Jardí Botànic de la Universitat de València i el Centre Excursionista de València a la Serra de Malacara (tardor de 2007), al seu pas per la finca de la Casa del Río Mijares. © E. Laguna, 04.11.2007

La coneguda finca 'Casa del Río Mijares' ha funcionat al llarg dels darrers anys com un centre neuràlgic per a la conservació del patrimoni natural del centre de la província de València, mitjançant l'activitat de Carlos García i Inma Blasco, qui des de fa ja mès d'11 anys han aconseguit restaurar-la i fer-la funcionar com a aula de natura, granja-escola i alberg, sota el patrocini i finançament de l'Ajuntament de Bunyol. Entre d'altres, han aconseguit mantindre nombroses races locals de plantes conreades i ramat domèstic, al temps que han ajudat a formar-se a diverses promocions de xiquets i xiquetes de la comarca de la Foia de Bunyol, faciliant-los el coneixement i apreci de la natura que els envolta. Carlos i Inma han estat els promotors de la proposta de protecció de les serres de Malacara, Martés i altres properes, presentat fa un temps davant de la Generalitat Valenciana, amb el recolçament d'investigadors, naturalistes, etc. especialitzats al coneixement d'aqueix territori. Però, mitjançant la plataforma 'Salvemos Mijares' s'hem asabentat que l'ajuntament ha despenjat la Casa del Río Mijares dels seus pressupostos municipals per a 2009, no només deixant sense feina aquests valents defensors de la natura, sinò privant també a Bunyol i la resta de la comarca de l'excel.lent treball formatiu i de conservació que han exercit al llarg de tots aquests anys. Des del blog volem remetre la nostra protesta i l'interés per veure tornats a Carlos i Inma quan més aviat al seu treball, que tan dignament han desenvolupat des de fa més d'una dècada.

Carlos García , fent una presentacio del projecte per a la protecció de les serralades centrals valencianes davant els assistents a l'excursió abans indicada. © E. Laguna, 04.11.2007

IV Jornades Valencianes d'Educació Ambiental

Fa poc s'ha obert el termini d'inbscripció per a participar en les IV Jornades d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, que es volen celebrar entre el 25 i 27 de febrer de 2007 a l'edifici Nexus de la Universitat Politècnica de València. Per accedir a la informació, formulari de registre, etc., cal clicar sobre el següent enllaç: http://www.cma.gva.es/eveads

Ens ha deixat Boro Vilalta

Ahir 9 de gener va faltar l'enginyer agrònom Salvador Vilalta Mor, un dels més destacats defensors de l'establiment d'espais naturals protegits a les terres valencianes, i molt particularment a la seua comarca, El Camp de Morvedre. Boro Vilalta, com el coneixiem els seus amics i companys, havia estat entre d'altres càrrecs concejal de l'ajuntament de Sagunt i director territorial de València de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana; als darrers anys compatibilitzava el seu treball com a tècnic de la Generalitat amb la dedicació com a professor associat de la Universitat Politècnica de València, adscrit al Departament d'Ecosistemes Agroforestals de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms, on impartia l'assignatura sobre Espais Protegits. El professor Vilalta era també membre destacat del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre (CECM), on dirigia el Grup d'Activitats Mediambientals, que cada any s'encarregava d'organitzar jornades, excursions i altres actuacions per al coneixement de la natura; una de les darreres activitats que va organitzar va ser la celebració del Dia Europeu dels Parcs, quye vam anunciar ací al blog el passat mes de maig. A banda, Boro era un enamorat dels bolets i cada anys participava en la coordinació i desenvolupament de les Jornades Micològiques del Camp de Morvedre, organitzades pel CECM amb la col.laboració de la Societat Micològica Valenciana. Des del blog volem sumar-nos al sentiment de condol per la pèrdua de Boro Vilalta, esperant que al futur se li puguen dedicar els homenantges adients.

10 anys del CIBIO

Enguany es fan 10 anys de la creació del CIBIO a la Universitat d'Alacant, des d'on desenvolupa un ample ventall de projectes relacionats amb l'estudi i la conservació de la natura, tant de les terres valencianes com d'altres territoris -particularment en cooperació amb equips iberoamericans-. Per tal de conéixer una mica més sobre el seu funcionament i resultats, podeu adreçar-vos a les pàgines www.cibio.es o http://carn.ua.es