Moment de la concentració ciutadana contra el projecte Nou Mil.lenni. © E. Laguna, 26.04.2009La vesprada del 26 d'abril, un centenar de veïns de Catarroja i persones de pobles propers afectats pels efectes del projecte urbanístic Nou Mil.lenni s'han manifestat davant l'Ajuntament de Catarroja, única entitat interessada, mitjançant el seu equip de govern, en promoure aquest projecte que destrueix 170 hectàries d'horta d'alt valor paisatgístic, etnològic i arquitectònic, i que inclou les restes de l'antic poblat de Sant Joaquim, a més de nombroses alqueries. El projecte preveu urbanitzar el llit i zona de recepció d'aigües del Barranc del Sord o Rambleta dels Horts -també dit Barranc de la Rambleta-, un curs hídric públic ben indicat a la cartografia antiga -tot i que la Confederación Hidrográfica del Júcar no ha denunciat aquest fet, sinò només la mancança d'aigua suficient per abastir la població que es preten instal.lar al lloc, més de 40.000 persones-. Aquesta zona ha estat especialment inclosa al Pla Territorial de Protecció de l'Horta de València pel seu especial interés, fent una excepció a l'àmbit geogràfic del Pla, que inicialment no preveia allunyar-se tant de la capital valenciana. Des del punt de vista naturalístic inclou poblacions d'algunes espècies estrictament protegides com l'eriçó africà (Erinaceus algirus), i varios exemplars d'arbres automàticament protegits per la llei valenciana de Patrimoni Abori Monumental.
Fragment del mapa de les rodalies de València de l'any 1938, de l'Institut Geogràfic Nacional, on s'han sobreimpressionat els límits de la zona d'actuació del projecte Nou Mil.lenni. Com pot observar-se la zona està travessada per la 'Rambla del Sordo' -a la cartografia de 1944 apareix com a 'Rambleta del Sordo'-La Foia de Sant Joaquim o del Mestre, com es coneix la zona a urbanitzar, sembla correspondre a un embús càrstic d'extraordinària permeabilitat, que pot engolir més de 100 milions de litres d'aigua en una pluja sobtada de tardor, fent-los circular per sota dels cascs urbans de Catarroja i Albal fins abocar-los als ullals del Parc Natural de l'Albufera. La impermeabilització d'aquesta zona mijançant la seua urbanització pot provocar l'increment dels riscos d'inundació per als barris catarrogins de Vila Carme, La Rambleta i Les Barraques, així com als colindants d'Albal, avessant-los al voltant de 150 milions de litres d'aigua per cada 100 l. de pluja; aquesta zona no pot avessar l'aigua per gravetat cap al proper Barranc de Xiva per situar-se a menor cota -de fet, l contrari, la foia fa d'aliviader del Barranc de Xiva al cas de grans avingudes torrencials-; a la vegada, si s'intentara abocar l'aigua cap a aquell altre barranc mitjançant el bombeig, augmentaria sobtadament el seu cabdal amb risc de desbordament i inundació dels barris septentrionals de Catarroja (Ronda Nord, Xarco), la qual cosa ja va provocar reaccions per part del veïnat local. Convé recordar a més que la Foia arreplega ja per gravetat bona part de l'aigua d'escorrentia de les partides properes dels 'Horts' de Paiporta i Picanya, des del paratge de La Pedrera. Aquests riscos d'inundació no apareixen reflectits a la cartografia de la Generalitat, ja que aquell document només indica el perill per desbordament de llits vius propers -el cas del Barranc de Xiva-, pero no per l'auto-inundabilitat derivada de la impermeabilització de zones altament permeables de bestreta, com passaria ací. El projecte urbanístic PAI Nou Mil.lenni indica clarament que es respectaràn les escorrenties, la qual cosa implica que necessàriament han de deixar-se còrrer els abansdits milions de litres nous -afegits als que els pertoquen actualment per la pluja- contra els cascos urbans de Catarroja i Albal; l'única solució seria fer una canonada de varios metros d'amplària que travessara per baix sencer el poble de Catarroja, però això no està previst en absolut en el projecte urbanístic, ni s'ha plantejat en cap moment com a obra complementària-. El projecte tampoc preveu l'explanació completa del terreny -el seu cost seria inabordable-, la qual cosa assegura que elsprimers inundats seràn els nous habitants de la zona, ja que es tracta d'una Foia més fonda pel seu centre que per les vores, ara a més tancades per noves carreteres (CV-400, CV-35) que fan de murs de contenció.
La partida de Sant Joaquim -de la que encara queda en peu l'Hort del Mestre- era un poblat de Catarroja que apareix reflectit a les 'Observacions' de Cavanilles; com a la majoria de llogarets ja desapareguts hi assenyalats, és molt probable que es corresponga amb una zona d'interés històric-arqueològic, amb restes soterrades per les successives riuades experimentades al llarg dels darrers dos segles -les mateixes què, entre d'altres, van soterrar el Palau Reial a València. Sovint aquests llogarets indicats per Cavanilles eren villes medievals instal.lades sobre antics assentamens ibèrics, romans o àrabs, abandonats pel fort risc d'inundació fluvial o per les malaties provocades per l'estancament de les aigües.
A banda de tot allò dit, l'abandonament i destrucció d'aquesta zona d'horta de la Foia de Sant Joaquim està representant la mort de més de 65.000 peus de cítrics, una quantitat d'arbres perennifolis de fulla ampla i alta concentració de clorofil.la que equivalen a una capacitat fotosintètica i de bloqueig de CO2 propera a la de tota la masa arbòria de la Devesa de l'Albufera de València; la suma de totes les repoblacions forestals programades per la Generalitat i el Govern central a les tres províncies valencianes per a la preseent llegislatura no arribarà a atényer eixa mateixa capacitat de lluita contra el canvi climàtic fins a la dècada dels anys 2030, una volta que els arbres supervivents -si hi sobreviuen!- arriben a tindre una talla adient. Però, a diferència d'eixes repoblacions, els arbres que ara es moren estan precissamnt on més cal que estiguen per a lluitar contra la contaminació i l'excés de concentració de CO2, a la conurbació altament industrialitzada de València capital.
Maqueta del projecte Nou Mil.lenni, afectant 170 hectàries d'horta amb la construcció d'edificis de 15, 20 i 25 plantes. L'última filera d'edificis de la maqueta correspón al recorregut del curs fluvial de la Rambla del Sord o Barranc dels Horts. © E. Laguna, 11.06.2006Durant la concentració ciutadana, promoguda per 'Salvem Catarroja' (www.salvemcatarroja.org) s'ha llegit un manifest on s'ha fet palés el procediment utilizat per a l'aprovació del projecte, i altres possibles irregularitats que venen sent investigades per les autoritats administratives i judicials de la Unió Europea. L'aprovació inicial per l'Ajuntament es va fer estant ja en vigor una moratòria on s'havia indicat al Regne d'Espanya de no aprovar cap nou Projecte d'Actuació Integrada (PAI) al territori valencià, i just abans d'entrar en vigor la nova llegislació urbanística valenciana, que no haguera permés la tramessa pel procediment que s'ha seguit. El projecte s'executa per la Generalitat mitjançant l'IVVSA associat amb una empresa en fallida, i on el procés d'associació sense licitació pública ha estat denunciat per la CE per vulneració de la legislació comunitària. El PAI preveu crear 13.000 vivendes per allotjar una nova ciutat d'al voltant de 40.000 a 50.000 persones, pero no inclou les dotacions que hi serien necessàries -uns 10 centres d'educació bàsica, 3 instituts d'educació secundària, 2 centres de salut d'alta capacitat, etc.- per comparació amb les poblacions properes (Catarroja, Paiporta); es dóna la circumstància que vora el 20% de les vivendes de Catarroja estan actualment buides, incloses moltes de les corresponents a les últimes actuacions d'invasió i destrucció de l'horta -en concret el sector de l'Horteta, travessat per nombrosos pàleo-llits dels tributaris del barranc de la Rambleta del Sord-.
Tot i proposar fermament la protecció estricta de la zona mitjançant el Pla Territorial ja indicat, la Generalitat ha donat el vist i plau al procés urbanístic, com a condició per obtindre el finançament adient -a pagar per l'empresa fallida!!- per a desenvolupar dos projectes d'infrastructures a la zona. Un d'ells, el tramvia lleuger, s'instal.larà just sobre la zona de màxima inundabilitat per on discorren part dels pàleo-llits tributaris de la Rambleta del Sord, com ocorre amb la zona perifèrica de Vila Carme o el Camí Vell de Picassent (paral.lel a nivell més baix de la CV-400, junt al poliesportiu de Catarroja). L'altre, una nova gran autovia de circumval.lació de l'Horta Sud, passarà ben prop de moltes de les vivendes a crear en el projecte Nou Mil.lenni i dels barris més meridionals de Paiporta.
Moment d'una de les representacions artístiques que s'han desenvolupat al sí de la concentració ciutadana, © E. Laguna, 26.04.2009.La concentració ha estat amenitzada amb albades, 'performances', representacions teatrals i l'actuació del cantant Pau Alabajos. Donada l'acollida rebuda, tot i l'oratge plujòs, l'organització preveu d'incrementar les seues accions de conscienciació social als propers mesos. Aleshores resteu invitats a visitar la pàgina www.salvemcatarroja.org Hi trobareu el manifest contra el projecte Nou Mil.lenni, on podeu adherir-vo al manifest: http://www.salvemcatarroja.org/index.php?seccio=adhesions
