Dia Europeu dels Parcs

El proper 24 de maig es cel.lebra el Dia Europeu dels Parcs, que enguany té un significat especial, donat que s'acompleixen 100 anys de la declaració dels primers parcs nacionals a Europa -concretament a Suècia el 1909-. Al portal de la federació Europarc (http://www.europarc-es.org/intranet/EUROPARC/publicado/d_parques09.html) hi ha un recull d'activitats previstes amb les que es pot col.laborar. Al cas valencià, hi ha diverses possibilitats anunciades a http://www.cth.gva.es/Agenda/ver.aspx?idnodo=53517&idioma=C

El Parc Natural d'El Fondó ha previst diverses possibilitats que podeu trobar a la següent pàgina:
http://www.comunitatvalenciana.com/agenda4.htm?idagenda=31600&idmuni=65&busca=&prov=&loc=&idtipo=&fechaini=2009-05-17&fechafin=2009-05-24&semana=1&origen=
A la vegada, el Parc Natural del Penyal d'Irfach ofereix la possibilitat indicada a les següents pàgines:
http://www.cma.gva.es/Agenda/ver.aspx?&idnodo=56196&idioma=C
http://proyectoifac.obolog.com/puertas-abiertas-ifach-24-mayo-2009-dia-europeo-parques-237373

Es paralitza el PAI Nou Mil.lenni.

El barranc de la Rambleta del Sord, Sord o Horts, travessant pel mig de la zona que es vol urbanitzar al Nou Mil.lenni, abans d'avessar les seues aigües cap al paratge i barri de La Rambleta a Catarroja. © E. Laguna, 12.10.2007

Com es ve d'anunciar a la pàgina web de 'Salvem Catarroja', www.salvemcatarroja.org, l'autoritat judicial ha dictat la suspensió cautelar del PAI Nou Mil.lenni, que persegueix la transformació de 170 hectàries d'horta, ubicades al llit i zona de recepció i émbassament d'aigües de la Rambleta del Sord o Barranc de la Rambleta de Catarroja (veure notícia recent al blog). Continueu invitats a visitar l'esmentada pàgina web, i a adherir-se al manifest hi penjat; a més de aquells qui estiguen compromesos a la defensa del territori, resten invitats/des especialment els/les qui no vullguen veure inundades les seues cases, com ara els veïnat i propietaris de comerços i baixos dels barris del sud de Catarroja i del nord d'Albal, on anirien a parar els milions de litres que ara es xupla la terra a les planes de l'Hort del Mestre i que circulant per sota de Catarroja alimenten els ullals albuferencs del terme.

Imatge del llit de la Rambleta aigües avall del pas del Camí Real entre Catarroja i Albal, on diverses obres van deixar-lo a poc més de la meitat de la seua amplada prèvia. © E. Laguna, 08.02.2009

Ens ha deixat el Dr. Abelardo Rigual

El passat divendres va faltar el Dr. Abelardo Rigual Magallón, qui entre els anys 50 i 70 del passat segle va glossar la el paisatge vegetal de la província d'Alacant, legant-nos un dels documents botànics més trascendents per al coneixement botànic de les terres valencianes, el seu estudi 'Flora y Vegetación de la provincia de Alicante'. El Dr. Rigual, que depassava ja els 90 anys d'edat, era un dels últims deixebles vius de la primera generació de botànics formats pel Dr. Salvador Rivas Goday, gran 'pare' de la escola fitosociològica amb seu en Madrid, d'on isqueren entre d'altres el Dr. José Mansanet Mansanet o el Dr. José Borja Carbonell. Tot i retiat fa ja més de dues dècades, el Dr. Rigual va continuar fent treballs botànics des de la rebotiga de la seua farmàcia, al centre de la capital alacantina, on de bon gust rebia la visita de tot interessat a l'estudi de les plantes del migjorn valencià. Fa uns anys el seu herbari, un element d'extraordinari valor científic per la seua abundància de testimonis de plantes singulars, va ser transferit a la Universitat d'Alacant, incorporant-se a l'herbari general ABH. Els qui anys enrere coneguerem al Dr. Rigual tirarem de menys els seus consells i la seua voluntariosa ajuda, i farem record de les seues passes cada vegada que xafem terra per l'Aitana, la Font Roja, el penyal d'Ifac....; als qui no l'arribaren a conéixer, els aconsellem sempre la lectura del seu treball abansdit, aixi com altres molts publicats al seu moment en diferens revistes científiques, particularment als 'Anales del Jardín Botánico de Madrid', on va editar molts dels seus treballs sota la direcció del Dr. Rivas Goday. Des d'ací, a més d'enviar el condol del blog a la família del Dr. Abelardo Rigual, ens sumem a qualsevol iniciativa que vullga encetar-se per honrar el seu treball des de la comunitat científica, mitjançant futurs events o publicacions.

Ja està accessible el diccionari 'on line' de noms catalans de les plantes

El TERMCAT (Centre de Terminologia de Catalunya), ha posat definitivament a punt el diccionari en línia de noms catalans de les plantes, un notable treball de l'equip coordinat pel Dr. Joan Vallés des de la Universitat de Barcelona, qui va començar aquesta tasca de recull de fitònims fa ja més de 2o anys, amb la col.laboració d'un ample grup d'experts de totes les terres de parla llemosina. A la pàgina d'accés (veure baix l'adreça) hi podeu trobar amples referencies sintètiques del treball realitzat, amb més de 25.000 noms recollits. El menú d'accés permet fer consultes tant pel nom científic com pel fitònim popular o tècnic. Enhorabona per la feina ben feta¡¡¡

La pàgina d'accés n'és http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html

III Jornades de Custòdia del Territori, a València el 16 de maig

El proper dissabte 16 de maig, l'associació valenciana d'entitats de custòdia terrorial AVINENÇA, ha organitzat les 'III Jornades de Custòdia del Territori al País Valencià' , que es fan al Complexe Esportiu-Cultural de La Petxina de València capital. Les activitats del congrés es prolongaran amb una visita de camp a la finca de Zacarés a l'Albufera. El preu de la inscripció és de 25€; a banda els interessats pel sopar de germanor per a la cloenda (nit del 16) i pel dinar del 17 (al Palmar) han de satisfer eicxos altres costos a banda. Par tal d'obtindre més informació cal visitar el lloc web www.custodiaterritorivalencia.org Per contactar i formalitzar les inscripcions, l'adreça n'és info@custodiaterritori.org

Concentració cívica contra la destrucció de l'horta pel PAI Nou Mil.lenni

Moment de la concentració ciutadana contra el projecte Nou Mil.lenni. © E. Laguna, 26.04.2009

La vesprada del 26 d'abril, un centenar de veïns de Catarroja i persones de pobles propers afectats pels efectes del projecte urbanístic Nou Mil.lenni s'han manifestat davant l'Ajuntament de Catarroja, única entitat interessada, mitjançant el seu equip de govern, en promoure aquest projecte que destrueix 170 hectàries d'horta d'alt valor paisatgístic, etnològic i arquitectònic, i que inclou les restes de l'antic poblat de Sant Joaquim, a més de nombroses alqueries. El projecte preveu urbanitzar el llit i zona de recepció d'aigües del Barranc del Sord o Rambleta dels Horts -també dit Barranc de la Rambleta-, un curs hídric públic ben indicat a la cartografia antiga -tot i que la Confederación Hidrográfica del Júcar no ha denunciat aquest fet, sinò només la mancança d'aigua suficient per abastir la població que es preten instal.lar al lloc, més de 40.000 persones-. Aquesta zona ha estat especialment inclosa al Pla Territorial de Protecció de l'Horta de València pel seu especial interés, fent una excepció a l'àmbit geogràfic del Pla, que inicialment no preveia allunyar-se tant de la capital valenciana. Des del punt de vista naturalístic inclou poblacions d'algunes espècies estrictament protegides com l'eriçó africà (Erinaceus algirus), i varios exemplars d'arbres automàticament protegits per la llei valenciana de Patrimoni Abori Monumental.

Fragment del mapa de les rodalies de València de l'any 1938, de l'Institut Geogràfic Nacional, on s'han sobreimpressionat els límits de la zona d'actuació del projecte Nou Mil.lenni. Com pot observar-se la zona està travessada per la 'Rambla del Sordo' -a la cartografia de 1944 apareix com a 'Rambleta del Sordo'-

La Foia de Sant Joaquim o del Mestre, com es coneix la zona a urbanitzar, sembla correspondre a un embús càrstic d'extraordinària permeabilitat, que pot engolir més de 100 milions de litres d'aigua en una pluja sobtada de tardor, fent-los circular per sota dels cascs urbans de Catarroja i Albal fins abocar-los als ullals del Parc Natural de l'Albufera. La impermeabilització d'aquesta zona mijançant la seua urbanització pot provocar l'increment dels riscos d'inundació per als barris catarrogins de Vila Carme, La Rambleta i Les Barraques, així com als colindants d'Albal, avessant-los al voltant de 150 milions de litres d'aigua per cada 100 l. de pluja; aquesta zona no pot avessar l'aigua per gravetat cap al proper Barranc de Xiva per situar-se a menor cota -de fet, l contrari, la foia fa d'aliviader del Barranc de Xiva al cas de grans avingudes torrencials-; a la vegada, si s'intentara abocar l'aigua cap a aquell altre barranc mitjançant el bombeig, augmentaria sobtadament el seu cabdal amb risc de desbordament i inundació dels barris septentrionals de Catarroja (Ronda Nord, Xarco), la qual cosa ja va provocar reaccions per part del veïnat local. Convé recordar a més que la Foia arreplega ja per gravetat bona part de l'aigua d'escorrentia de les partides properes dels 'Horts' de Paiporta i Picanya, des del paratge de La Pedrera. Aquests riscos d'inundació no apareixen reflectits a la cartografia de la Generalitat, ja que aquell document només indica el perill per desbordament de llits vius propers -el cas del Barranc de Xiva-, pero no per l'auto-inundabilitat derivada de la impermeabilització de zones altament permeables de bestreta, com passaria ací. El projecte urbanístic PAI Nou Mil.lenni indica clarament que es respectaràn les escorrenties, la qual cosa implica que necessàriament han de deixar-se còrrer els abansdits milions de litres nous -afegits als que els pertoquen actualment per la pluja- contra els cascos urbans de Catarroja i Albal; l'única solució seria fer una canonada de varios metros d'amplària que travessara per baix sencer el poble de Catarroja, però això no està previst en absolut en el projecte urbanístic, ni s'ha plantejat en cap moment com a obra complementària-. El projecte tampoc preveu l'explanació completa del terreny -el seu cost seria inabordable-, la qual cosa assegura que elsprimers inundats seràn els nous habitants de la zona, ja que es tracta d'una Foia més fonda pel seu centre que per les vores, ara a més tancades per noves carreteres (CV-400, CV-35) que fan de murs de contenció.

La partida de Sant Joaquim -de la que encara queda en peu l'Hort del Mestre- era un poblat de Catarroja que apareix reflectit a les 'Observacions' de Cavanilles; com a la majoria de llogarets ja desapareguts hi assenyalats, és molt probable que es corresponga amb una zona d'interés històric-arqueològic, amb restes soterrades per les successives riuades experimentades al llarg dels darrers dos segles -les mateixes què, entre d'altres, van soterrar el Palau Reial a València. Sovint aquests llogarets indicats per Cavanilles eren villes medievals instal.lades sobre antics assentamens ibèrics, romans o àrabs, abandonats pel fort risc d'inundació fluvial o per les malaties provocades per l'estancament de les aigües.

A banda de tot allò dit, l'abandonament i destrucció d'aquesta zona d'horta de la Foia de Sant Joaquim està representant la mort de més de 65.000 peus de cítrics, una quantitat d'arbres perennifolis de fulla ampla i alta concentració de clorofil.la que equivalen a una capacitat fotosintètica i de bloqueig de CO2 propera a la de tota la masa arbòria de la Devesa de l'Albufera de València; la suma de totes les repoblacions forestals programades per la Generalitat i el Govern central a les tres províncies valencianes per a la preseent llegislatura no arribarà a atényer eixa mateixa capacitat de lluita contra el canvi climàtic fins a la dècada dels anys 2030, una volta que els arbres supervivents -si hi sobreviuen!- arriben a tindre una talla adient. Però, a diferència d'eixes repoblacions, els arbres que ara es moren estan precissamnt on més cal que estiguen per a lluitar contra la contaminació i l'excés de concentració de CO2, a la conurbació altament industrialitzada de València capital.

Maqueta del projecte Nou Mil.lenni, afectant 170 hectàries d'horta amb la construcció d'edificis de 15, 20 i 25 plantes. L'última filera d'edificis de la maqueta correspón al recorregut del curs fluvial de la Rambla del Sord o Barranc dels Horts. © E. Laguna, 11.06.2006

Durant la concentració ciutadana, promoguda per 'Salvem Catarroja' (www.salvemcatarroja.org) s'ha llegit un manifest on s'ha fet palés el procediment utilizat per a l'aprovació del projecte, i altres possibles irregularitats que venen sent investigades per les autoritats administratives i judicials de la Unió Europea. L'aprovació inicial per l'Ajuntament es va fer estant ja en vigor una moratòria on s'havia indicat al Regne d'Espanya de no aprovar cap nou Projecte d'Actuació Integrada (PAI) al territori valencià, i just abans d'entrar en vigor la nova llegislació urbanística valenciana, que no haguera permés la tramessa pel procediment que s'ha seguit. El projecte s'executa per la Generalitat mitjançant l'IVVSA associat amb una empresa en fallida, i on el procés d'associació sense licitació pública ha estat denunciat per la CE per vulneració de la legislació comunitària. El PAI preveu crear 13.000 vivendes per allotjar una nova ciutat d'al voltant de 40.000 a 50.000 persones, pero no inclou les dotacions que hi serien necessàries -uns 10 centres d'educació bàsica, 3 instituts d'educació secundària, 2 centres de salut d'alta capacitat, etc.- per comparació amb les poblacions properes (Catarroja, Paiporta); es dóna la circumstància que vora el 20% de les vivendes de Catarroja estan actualment buides, incloses moltes de les corresponents a les últimes actuacions d'invasió i destrucció de l'horta -en concret el sector de l'Horteta, travessat per nombrosos pàleo-llits dels tributaris del barranc de la Rambleta del Sord-.

Tot i proposar fermament la protecció estricta de la zona mitjançant el Pla Territorial ja indicat, la Generalitat ha donat el vist i plau al procés urbanístic, com a condició per obtindre el finançament adient -a pagar per l'empresa fallida!!- per a desenvolupar dos projectes d'infrastructures a la zona. Un d'ells, el tramvia lleuger, s'instal.larà just sobre la zona de màxima inundabilitat per on discorren part dels pàleo-llits tributaris de la Rambleta del Sord, com ocorre amb la zona perifèrica de Vila Carme o el Camí Vell de Picassent (paral.lel a nivell més baix de la CV-400, junt al poliesportiu de Catarroja). L'altre, una nova gran autovia de circumval.lació de l'Horta Sud, passarà ben prop de moltes de les vivendes a crear en el projecte Nou Mil.lenni i dels barris més meridionals de Paiporta.

Moment d'una de les representacions artístiques que s'han desenvolupat al sí de la concentració ciutadana, © E. Laguna, 26.04.2009.

La concentració ha estat amenitzada amb albades, 'performances', representacions teatrals i l'actuació del cantant Pau Alabajos. Donada l'acollida rebuda, tot i l'oratge plujòs, l'organització preveu d'incrementar les seues accions de conscienciació social als propers mesos. Aleshores resteu invitats a visitar la pàgina www.salvemcatarroja.org Hi trobareu el manifest contra el projecte Nou Mil.lenni, on podeu adherir-vo al manifest: http://www.salvemcatarroja.org/index.php?seccio=adhesions

Proposta per al Dia de la Lluita Camperola

Des del CERAI (Centro de Estudios Rurales y Agricultura Internacional, www.cerai.es) i Llavors d'Ací (www.llavorsdaci.org), ens fan arribar el següent comunicat, relacionat amb les activitats que es preveuen realitzar a Saragossa el 17 i 18 d'abril, per a la celebració del Dia de la Lluita Camperola.

-----
Com ja sabeu estem ultimant els detalls de la "Setmana de lluita descentralitzada antitransgènica i per la Sobirania Alimentària" del 14 al 17 d'abril.
La setmana culminarà amb una* manifestació estatal a Saragossa el dia 18* a les 12 h sota el lema "Per una alimentació i una agricultura lliure de transgènics". Podeu trobar informació de la manifestació a http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos/manifestaci-n-18-de-abril-no
Des de la organització estem planejant el desplaçament des de València cap a Saragossa per al dia 18 d'abril. Finalment hi haurà dos autocars de 54 places que eixiran des de València.

El preu per persona per a l'anada i la tornada és de 9€, que podeu ingressar, indicant el vostre nom, a aquest número de compte de la CAM 2090 0253 10 0040215362, envieu-nos un correu a sensibilizacion@cerai.es ; conforme heu fet l'ingres, per a evitar malentesos, comproveu que el titular és CERAI. Teniu temps fins al dia 13 d'abril per a fer l'ingrés. Eixida de l'aparcament de l'estadi Mestalla (avinguda de Suècia) el dissabte 18 a les 8:00 hores. Per altra banda, us anunciem que s'amplia el plaç per a inscriure't a l'autocar fins al dia 13 d'abril o fins que s'omplin, ja queden poques places, o sigui que afanyeu a apuntar-vos!!!

I Jornada 'Acords per la terra'

L'entesa d'entitats valencianes per a la custòdia del territori (AVINENÇA) ens comunica que s'ha previst cel.lebrar a Dénia el proper 4 d'abril la I Jornada 'Acords per la Terra', que forma part del projecte 'Terres Vives'. La Jornada s'organitza per Avinença i l'Ajuntament de Dénia, i inclou presentacions i debats, així com una visita guiada al Jardí de l'Albarda (Pedreguer), creat i mantés des de la Fundació Enrique Montoliu. Par tal d'obtindre més informació i de fer la inscripció en línia, cal consultar la página web d'Avinença, http://www.custodiaterritorivalencia.org/

Nous intercanvis promoguts per 'Llavors d'Ací'

L'associació 'Llavors d'Ací' per a la conservació de les espècies i varietats agràries tradicionals valencianes convoca una nova jornada d'intercanvi de llavors Turballos (Alacant) el proper diumenge 8 de març. L'activitat començarà a les 10.00 prolongant-se al llarg del matí. Els interessats a quedar-se a dinar han de tocar abans al 635925999. Us recordem a tots els amants de l'agrodiversitat que l'adreça de contacte n'és llavorsdaci@llavorsdaci.org

La III Jornada es va fer a Llíria (València), el passat 21 de febrer; la crònica de l'intercanvi la teniu penjada a la pàgina web de l'associació, http://www.llavorsdaci.org/, on de pas podeu trobar moltes més notícies, enllaços, etc..

'Mètode' publica l'autobiografia no censurada de Darwin

Coincidint amb l'any dedicat a Charles Darwin, amb motiu del 200 aniversari del seu naixement i el 150 de la publicació de 'L'Origen de les Espècies', la revista valenciana més prestigiosa en divulgació de la ciència -Mètode, editada per la Universitat de València sota la direcció del Dr. Martí Domínguez- ha dedicat al principal responsable de la teoría de l'evolució biològica el seu número de l'hivern 2008/2009, acompanyant-lo d'un volum monogràfic que no ha de mancar a les vostres prestatgeries: 'Charles Darwin. Autobiografia'*. Es tracta de la coneguda autobiografia de C. Darwin, escrita l'any 1876 pel tercer dels seus fills, Francis Darwin, i que en aquest cas s'edita al complet sense el talls i modificacions que van acompanyar a la seua primera edició en 1887 -motivats en aquells moments per la voluntat de la dona i resta de fills de Darwin-; una de les netes de Darwin, Nora Barlow, va restaurar les omissions i canvis fets a l'edició original, publicant-la l'any 1958. L'edició actual, tot traduïnt la de Nora Barlow, ha estat a cura de Martí Domínguez, autor a més del capítol introductori, i la traducció s'ha fet pel Catedràtic d'Ecologia Dr. Jaume Terradas. Per tindre una mica més d'informació podeu llegir notícies sobre el llibre a: http://www.metode.cat//index.php?option=com_content&task=view&id=185&Itemid=1

i http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3412899
*El títol complet del llibre és 'L'autobiografia de Charles Darwin (1809-1882). Amb restauració de les omission que hi havia en l'edició original, a càrrec de la seva neta Nora Barlow'.