Un dels més destacats etnobotànics ibèrics, Emilio Blanco, ve de publicar mitjançant l'IEA (Instituto de Estudios Albacetenses) el llibre 'El pino piñonero en la Manchuela. Las piñas en aguasal y la cultura de la sal en la alimentación', del que són co-autors Manuel López i Javier Grijalbo. El llibre és un complet recull de les relacions entre el pi pinyer (Pinus pinea) i les poblacions rurals d'eixa comarca del NE d'Albacete i SE de Conca, prenint com a eix de l'estudi de camp el registre d'una tradició culinaria endèmica de la zona, les pinyes en aiguasal, puntualment exportades als darrers anys a altres zones de la geografia espanyola. La primera part del text de Blanco, López i Grijalbo, és una exposició de la botànica i usos del pi piner; encavant, el llibre s'endinsa en l'ús etonobtànic del pinyer a La Manchuela, detenint-se sobretot en el procés de preparació de les pinyes en sal i en salmorra, amb o sense aditius (p.ex., herbes aromàtiques). Finalment, el llibre aporta un tercer bloc d'informació sobre altres productes fabricats en salmorra ('arzollas', 'agraces', 'pumas', 'tronchos' etc.), tant a la Manchuela com a comarques properes de La Mancha, Valencia, etc. Malauradament el llibre ens arriba quan ja s'ja passat (per pocs dies) el moment de preparar les pinyes, doncs haurem d'esperar al 2008 per provar a fer-les i gaudir-les. Mentre tant podem rellegir el llibre per assegurar-nos de fer-le bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada