La recent publicació de la troballa de Crassula alata (Viv.) Berger subsp. alata -v. Flora Montiberica 33: 41-44 (2006)- aconsella revisar tot allò que havien dit fins ara Crassula tillaea a terres valencianes, i que certament quadrava poc amb l'ecologia d'aquell taxon -més aviat propi de terrenys silícics i sovint més plujosos. Recollint les imaginades C. tillaea que xafigue des de fa prou d'anys al poc d'eixir al carrer a l'hivern i començaments de la primavera, i que no m'acabaven d'encaixar amb la descripció de les formes típiques -sovint les flors eren tetràmeres- veig que coincideixen prou més amb la descripció aportada per a C. alata. No cal dir que creixen sobre terrenys calcaris.Cal imaginar, això sí, que aquesta nova entrada per a la llista de flora valenciana siga una de tantes al.lòctones, com probablement ho són també la resta de representants del mateix gènere a terra nostra. Heus ací un parell de fotos de les plantes que tinc a mà prop de casa, donen per a fer un fum de centúries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada